La defensa de la llibertat, des de la Guerra de la Independència d’Anglaterra fins a la de l’Afganistan i l’Iraq, fins i tot la intervenció dels EUA a Líbia. La seguretat del país. Deixar un món millor per a les generacions futures i estar a l’altura dels avantpassats. Aquests són els principals arguments que han esgrimit els presidents dels EUA, -des de Lyndon B. Johnson i Richard Nixon fins a Barack Obama, passant per George W. Bush- per portar el seu país a la guerra. Precisament les reflexions sobre com EUA justifica les conteses bèl·liques va ser l’assaig que va guanyar la passada edició del premi Vallverdú, La guerra explicada des del Despatx Oval. Com els presidents nord-americans justifiquen l’acció bèl·lica en el seu discurs (Pagès Editors), que ahir es va presentar a la regidoria de Cultura de la Paeria.
Obra de Pere Franch (Manlleu, 1962), periodista i professor de la URL, el volum repassa des de la guerra del Vietnam fins a l’actual ofensiva contra el terrorisme islamista i constata que «en el fons els arguments a l’hora de parlar la guerra de Bush i Obama són pràcticament els mateixos, no es diferencien tant, tots dos busquen la retòrica emotiva per tocar la fibra», assenyalava ahir l’autor. També hi ha similituds en la forma. «Es té molt en compte la representació, l’entonació…»En aquest context hi ha «contradiccions flagrants» com el fet que «en nom de la llibertat faran la guerra a diferents països però alhora estan donant suport a governs que no són gens democràtics». Per això, va assenyalar que s’utilitzen aquests arguments perquè «són fàcilment defensables per la majoria de la gent. Si diguessin: anem a la guerra perquè ens interessa defensar un statuquo que beneficia els nostres interessos econòmics, geomilitars i estratègics, la gent no els seguiria».
Malgrat que Franch no va voler entrar a comparar la retòrica americana amb l’espanyola respecte al procés català, «perquè no estic especialitzat en això», sí que va assenyalar que «l’espanyola ha sigut molt diferent de l’americana, no tant basada en arguments emocionals, sinó que Rajoy ha utilitzat l’argument de defensar la democràcia i això ha comportat que basi tota la seua estratègia en l’aspecte jurídic, legal; en canvi des de Catalunya s’ha defensat més l’esperit de la llei».
L’acte va comptar amb la presència de l’edil de Cultura, Montse Parra; l’editora Eulàlia Pagès i el sociòleg Salvador Cardús, secretari del jurat del premi Vallverdú.
