La decisió és a les urnes

Una mica més de 5,5 milions de catalans, 313.000 dels quals de Lleida, estan cridats avui a les urnes en les eleccions al Parlament més transcendentals que mai. Com sempre, hauran d'elegir entre diverses formacions, però aquesta vegada els resultats no només es comptabilitzaran pels escons i vots que obtingui cada una d'aquestes, sinó que també es farà el mateix amb els sufragis que aconsegueixin les que aposten per posar en marxa mesures efectives per a la independència de Catalunya (Junts pel Sí i la CUP) i les que no recolzen aquest procés, ja sigui perquè volen mantenir més o menys l'actual statu quo (PP i Ciutadans), reformar-lo en la línia federal (PSC), no iniciar un procés sense un referèndum previ (Sí que es Pot) o canviar l'encaix de Catalunya a l'Estat de forma pactada amb Madrid (Unió). Totes les enquestes publicades en les últimes setmanes pronostiquen que Junts pel Sí serà la força més votada amb diferència i concedeixen àmplies probabilitats que juntament amb la CUP -o fins i tot en solitari- els independentistes tinguin la majoria absoluta d'escons, però en canvi la disputa està molt més oberta si el resultat es compta per vots. Aquest caràcter plebiscitari no obeeix únicament que els partidaris de la independència, començant per l'actual president de la Generalitat, Artur Mas, sempre l'hagin defensat, sinó perquè el Govern central en mans del PP ha canviat radicalment el seu discurs inicial que únicament eren unes eleccions autonòmiques més i en les últimes setmanes ha centrat els seus missatges en els perjudicis que, segons el seu parer, comportaria per a Catalunya una hipotètica independència. Un dels cavalls de batalla ha estat la permanència o no d'una Catalunya independent a la Unió Europea, en la qual cosa Madrid ha comptat amb el suport de diversos líders de la UE que han manifestat que en quedaria fora. Clar que el canvi del guió inicial sembla haver agafat desprevingut fins i tot el mateix president del Govern i del PP, Mariano Rajoy, que fins dimarts passat desconeixia que la Constitució permet que els ciutadans catalans puguin mantenir la nacionalitat espanyola si no hi renuncien expressament.

Aquesta nit, caldrà veure quina és la sortida que els catalans trien per a l'actual cruïlla històrica.