Veureu un seguit d’imatges i podreu llegir un text sobre dues icones culturals, Woody Allen i Plató.
Per què han coincidit a l’aula? Per què al Batxillerat artístic? És el cinema una eina per establir vinculacions quan les paraules semblen massa rígides?
Hi ha filòsofs que expliquen la realitat com si fos un decorat de dues peces. Consideren que les nostres idees no tenen cos, fins i tot que el cos les empresona.
També hi ha revoltes còmiques que juguen a la confusió, que plantegen un cel de cel·luloide en una vida no especialment idealitzada.
Vam gaudir d’una pel·lícula, vam discutir sobre la relació entre els nostres desitjos morals i la realitat. Vam qüestionar l’espiritualització…
I, evidentment, ho vam portar al nostre terreny, la representació gràfica.
Precedents
Són molts els precedents didàctics i les publicacions que han relacionat el cinema amb el pensament, fins i tot en l’àmbit de l’ensenyament secundari.
En el nostre cas, però, La rosa porpra del Caire era, després d’un mes de sessions teòriques i textos, la cirereta d’un pastís: la filosofia de Plató entre línies a través del cinema. I què havíem de fer a part de constatar-ho? Doncs carregar la tinta sobre el paper que, en el nostre cas, és fer volar la imaginació des d’un punt de vista gràfic.
L’objectiu era aconseguir que un sol cop d’ull ens ajudés a representar el que havia deixat en nosaltres una filosofia dualista, en la qual s’invertien, en certa mesura, la nostra concepció de la realitat més de sentit comú.
Si Plató considerava que el coneixement que es mereix aquest nom ha de transcendir els sentits, nosaltres -amb el Woody Allen com a fil conductor-, hem mirat de despertar certes reflexions a partir d’aquests.
La Natàlia recull els paral·lelismes entre Plató i la pel·lícula. I, a continuació, oferim una part de les obres plàstiques que aspiren a debatre en relació amb un món dividit entre sensualitat i idees.
