La fruita tenia un pes més important en la dieta medieval islàmica que en la cristiana, segons apunta una de les conclusions d’un treball d’investigació pioner en el camp de l’agricultura de l’edat mitjana liderat per la Universitat de Lleida (UdL) -en col·laboració amb la UAB i la Universitat de Basel (Suïssa)- i publicat a la revista Quaternary International.
Per primera vegada, un estudi arqueobotànic compara restes d’aliments dels segles X i XI en tres ciutats: Lleida, Balaguer i Tortosa. Pel que fa a la fruita, en els assentaments islàmics n’hi havia molta varietat, sobretot a Lleida: el raïm i les figues es consumien tant frescos com cuinats i secs, i en temps de fam s’utilitzaven les llavors per fer farina i coure pa d’un alt valor nutricional. Els investigadors també han trobat restes de préssec, meló, cogombre, poma, pera, oliva, ametlla, pinyons i magrana.
Segons va explicar ahir Natàlia Alonso, professora del Grup d’Investigació Prehistòrica (GIP) de la UdL, algunes d’aquestes espècies ja es consumien en l’època romana i fins i tot la ibèrica, encara que no estaven tan esteses.
Els resultats d’aquests jaciments contrasten amb les zones cristianes ubicades més al nord, on només s’ha identificat el consum de raïm, préssec, garrofa i ametlla.
Alonso va afirmar a més que es tracta d’una «primera avaluació de les espècies i les pràctiques agrícoles al nord d’al-Àndalus, les noves tècniques adoptades i el llegat de l’agricultura romana».
Així, han analitzat més de 595.000 restes de l’època i fruits recuperats en una desena d’excavacions a Madîna Lârida (Lleida), Madîna Balaguí (Pla d’Almatà, Balaguer) i Madîna Turtûsa (Tortosa).
comparativa
L’estudi compara restes d’aliments dels segles X i XI en tres ciutats: Lleida, Balaguer i Tortosa
