El conseller d’Agricultura de la Generalitat, Jordi Ciuraneta, va criticar ahir el pla d’ajuts del ministeri d’Agricultura al sector lacti a l’estar enfocat únicament, va dir, a potenciar els ramaders gallecs. «Han destinat 45 milions d’euros per salvar el sector gallec i realment és una operació encoberta per potenciar aquest sector a Galícia en detriment del català», va afirmar.
Ciuraneta, que va fer aquestes declaracions en el marc d’una jornada de desenvolupament agrari a la Diputació de Lleida, va lamentar que el programa de la ministra Isabel García Tejerina, consistent en 300 euros per vaca per a les explotacions poc rendibles, no repercutirà a les granges catalanes, que «han fet els deures i són competitives, estan dimensionades, i tenen una estructura de costos professionalitzada».
«Li hem enviat una carta perquè atengui les nostres demandes. Si són capaços de posar diners per arreglar un problema territorial a nivell de Galícia, que acaba sent un posicionament polític, que també ajudin el sector català. Catalunya no pot quedar al marge. Nosaltres tot ho hem de fer a base de l’esforç de cada un dels ramaders, de cada una de l’empreses làcties i la innovació, que requereix molts diners, i no ho veiem finançat per cap costat», va assenyalar.
Així mateix, el conseller d’Agricultura va constatar que dels ajuts europeus la proporció que li tocarà a Catalunya serà «gairebé nul·la». «La UE no ha plantejat els 500 milions d’euros per a les quotes lleteres ni al sector lacti, sinó per a la ramaderia en general i per desgràcia dubto que puguem assumir una quota significativa», va dir. El conseller va clausurar ahir amb el president de la Diputació de Lleida, Joan Reñé, i l’alcalde de la Seu d’Urgell, Albert Batalla, la primera d’una sèrie de quatre jornades sobre innovació, sector primari i món local, organitzades per l’Associació Catalana de Municipis.
Reñé, durant la seua intervenció, va assenyalar la importància de mantenir «una relació directa amb Europa, en especial en els àmbits agrícola i ramader, per poder garantir la nostra realitat productiva, que no té res a veure amb la de l’Estat».
