A només dos dies del transcendental 27-S, el debat final que organitza el Grup SEGRE a Lleida TV va servir perquè els candidats deixessin clar una vegada més el seu argumentari sobre l’aval o el rebuig d’una Catalunya independent, però li va faltar espurna i propostes concretes, en un final de campanya on les forces ja comencen a flaquejar. Les promeses electorals, els arguments nous i els consensos van brillar per la seua absència i la independència va monopolitzar el debat.
El candidat de Junts pel Sí, Josep Maria Forné, va insistir pràcticament en un únic argument: la necessitat d'»aprofitar l’oportunitat» d’aconseguir «un mandat democràtic per a un estat propi» que permeti superar la situació actual en la qual l’estat espanyol «ens ofega econòmicament, no ens permet donar resposta als problemes econòmics i socials i, a més, menysprea la nostra forma de ser».
Va evitar entrar en el cos a cos dels retrets constants a Artur Mas, malgrat que la resta de candidats no van escatimar els atacs -majoritàriament tebis- al president sortint i a Junts pel Sí. No en va, aquesta coalició podria aconseguir segons les enquestes al voltant de dos terços dels 15 escons a repartir a Lleida.
Davant d’ell -i davant la postura de la candidata del PP, Marisa Xandri, que va insistir a superar el debat sobiranista que portaria Catalunya fora de la UE- Unió, PSC i Catalunya sí que es Pot van oferir cada un la seua pròpia versió de la terceravia.
Xandri va acusar Junts pel Sí de ser «una amalgama per amagar Mas i perquè no hagi de donar explicacions de la seua nefasta gestió i de la corrupció». Per la seua part, Josep Maria Pelegrí (UDC), que va estar molt actiu, va remarcar que «el dret a decidir inclou moltes més opcions que independència sí o no» i va oferir Unió com l’alternativa del «seny» per al 28-S, davant dels seus exsocis de CDC que «volen una independència unilateral».
El candidat socialista, Òscar Ordeig, va definir les eleccions com «un plebiscit sobre les polítiques de dretes» i va oferir el PSC com a alternativa «davant l’immobilisme de PP i C’s i un Mas que és fer més del mateix». «Estan enganyant la gent, no podran fer el que volen i generaran un sentiment de frustració», va afirmar.
Al seu torn, Sara Vilà va intentar aprofitar el flanc esquerre i posicionar Catalunya sí que es Pot com «l’única candidatura d’esquerres», però que no renuncia a «un full de ruta nacional per portar la llibertat i poder decidir com a poble» a través d’un procés constituent. Va ser la que més va fer sentir les seues crítiques al Govern.
Tampoc el debat de qüestions sectorials, com la salut, l’educació, l’agricultura o les infraestructures, no va servir per introduir propostes noves i, inevitablement, el debat sempre tornava a gravitar al voltant de la proposta independentista.
Només la Seu Vella i la seua candidatura com a Patrimoni va aconseguir posar d’acord els caps de llista, que van discrepar en la resta de qüestions, en especial sobre el consorci sanitari. D’altra banda, tampoc van escatimar tòpics gastats sobre altres com les infraestructures, la política educativa i l’agricultura. En definitiva, un debat que, com sol succeir, servirà més per reafirmar els ja convençuts que per convèncer els indecisos.
terceres vies
Unió, PSC i Catalunya sí que es Pot van pugnar per oferir cada un la seua versió de la tercera via
