Els professionals de la infermeria especialitzada en salut mental han alertat aquest dijous a Lleida de les dificultats per cobrir places en aquesta especialitat i de la manca de professionals en un context de creixement de les necessitats assistencials.
La situació s’ha posat sobre la taula en el marc del VII Congrés Català d’Infermeria de Salut Mental, organitzat per l’Associació Catalana d’Infermeria de Salut Mental (ASCISAM) els dies 15 i 16 d’octubre al Palau de Congressos i Teatre La Llotja de Lleida.
Sota el lema «Infermera de Salut Mental: mil dimensions, un sol propòsit», la trobada ha reunit 272 professionals de l’àmbit assistencial, docent, investigador, gestor i directiu per compartir experiències, presentar projectes i analitzar els principals reptes actuals de la professió.
La infermera de l’hospital Sant Joan de Déu-Terres de Lleida Alexandra Pascual ha alertat de la dificultat per trobar professionals interessats en aquesta especialitat. “Costa molt que hi hagi interès per atendre les persones amb problemes de salut mental”, ha assenyalat.
A aquesta situació s’hi afegeix, segons els professionals, una manca de visibilitat de la professió entre la ciutadania i fins i tot dins del mateix sistema sanitari.
Una demanda creixent d’atenció
La infermera especialista de l’Hospital Santa Maria de Lleida Francesca González ha destacat que l’actual context social i econòmic té un impacte directe sobre la salut emocional de la població.
“Hi ha un desbordament a nivell psiquiàtric, perquè les qüestions socials tenen un impacte en la salut psicoemocional de les persones”, ha explicat.
Els professionals reivindiquen poder participar més activament en la presa de decisions de les polítiques sanitàries i posar en valor la seva aportació en àmbits com la prevenció, l’educació per a la salut, l’acompanyament emocional i els processos de recuperació.
La presidenta d’ASCISAM, Maria Montoro, ha reclamat “ser més visibles al mapa sanitari” i ha remarcat la necessitat de reforçar una especialitat que incideix directament en la salut, la cura i la seguretat de les persones.
González també ha advertit que la professió continua “molt invisibilitzada”, fet que dificulta que la ciutadania conegui el valor de la tasca que desenvolupen aquests professionals.
Una ràtio molt inferior a la mitjana europea
Un dels principals reptes plantejats durant el congrés és l’escassetat de personal. Segons les dades exposades, a Catalunya hi ha entre 5 i 6 infermeres especialistes en salut mental per cada 100.000 habitants, mentre que a Europa la ràtio se situa al voltant de 28 professionals per cada 100.000 habitants.
Aquesta diferència, segons els representants del sector, acaba repercutint en la capacitat d’atenció als pacients.
Els professionals també han defensat les competències pròpies de la infermeria en salut mental dins dels equips multidisciplinaris. Pascual ha remarcat que altres perfils, com educadors socials o terapeutes ocupacionals, tenen funcions complementàries, però que “la visió global i les cures són pròpies de la infermeria”.
Addiccions, innovació i nous models d’atenció
El congrés aborda durant les dues jornades qüestions com les addiccions, la reducció de riscos i danys, la influència dels rols de gènere en la salut emocional i la millora de l’acompanyament terapèutic.
La relació entre professionals i persones ateses també ocupa una part destacada del programa, amb experiències orientades a reforçar la regulació emocional i la continuïtat de les cures tant en l’àmbit hospitalari com comunitari.
La innovació tecnològica és un altre dels eixos de la trobada, amb experiències d’intervenció psicoterapèutica mitjançant realitat virtual immersiva i una conferència de cloenda centrada en les aplicacions de la intel·ligència artificial en salut mental i en els criteris per garantir-ne un ús responsable.
El programa també dona protagonisme a la recerca, la formació especialitzada, el lideratge infermer, la seguretat dels pacients i la creació de nous models d’atenció basats en el treball en xarxa i la coordinació entre serveis.
L’objectiu final és avançar cap a una atenció integral que tingui en compte no només els símptomes, sinó també les dimensions personals, emocionals i socials de cada persona.
