La inversió estatal cau a 74 milions a Lleida, que perd un 85% en cinc anys

La inversió de l'Estat a Lleida seguirà en caiguda lliure l'any que ve. El projecte dels pressupostos de l'Estat per al 2014 assignen a les comarques lleidatanes prop de 74 milions d'euros per a noves obres, una xifra que suposa la meitat que la prevista per a aquest any i una reducció del 85% respecte als primers comptes de la crisi, el 2009. Als fons per a noves obres s'hi sumen altres partides per valor de més de 12 milions per a manteniment de la xarxa viària i ferroviària.

Com en anys anteriors, les obres del Segarra-Garrigues concentren més de la meitat de la inversió prevista per l'Estat, amb una partida de 39,6 milions d'euros. El segueix una dotació de 16,7 milions per a les obres de l'autovia Lleida-Aran (A-14) al tram Lleida-Rosselló. En aquest cas, els pressupostos apunten a futures partides per valor de 40,7 milions entre el 2015 i el 2017 per connectar l'autovia enlloc entre Rosselló i Almenar amb la capital del Segrià. El condicionament de la carretera entre la Seu i Andorra (N-145) té una partida de 3,9 milions.

Davant d'aquestes previsions, els pressupostos només preveuen 10.000 euros per a l'autovia entre Lleida i Montblanc (A-27) i res per als trams entre aquesta última localitat i Valls. L'única partida quantiosa, d'1,1 milions, és per sufragar els treballs del tram ja en servei entre Tarragona i el Morell. Pel que fa a les carreteres del Pirineu, la millora de la travessia de Gerri de la Sal (l'alternativa a la variant) suposa la inversió més quantiosa, d'1,3 milions. Les dotacions per a la resta de trams de l'Eix Pirinenc junts tot just arriben als 25.000 euros. El mateix passa amb la N-230 entre Sopeira i la frontera francesa, amb partides que només sumen 11.500 euros. El projecte dels pressupostos inclou 980.000 euros per a les rotondes de la N-240, just en un moment en què els alcaldes del Segrià i les Garrigues qüestionen la seua eficàcia per reduir l'elevada sinistralitat. Per la seua part, el diputat del PP José Ignacio Llorens va apuntar que aquests pressupostos "estan en la línia d'austeritat i consolidació fiscal" que han permès a Espanya "recuperar la confiança de la UE".