L’Audiència Provincial de Lleida ha condemnat per primera vegada a les comarques de Ponent un banc a anul·lar la clàusula terra d’una hipoteca, i fer-ho amb efectes retroactius, fet que provocarà que l’entitat haurà de tornar les quantitats cobrades indegudament. A més, la sentència critica l’actuació de les entitats bancàries en les clàusules terra per «falta d’informació» al consumidor i per haver-se aprofitat de la seua «posició de força».
La sentència considera nul·la per «abusiva» una clàusula del contracte hipotecari d’una parella de Lleida pel que fa a la limitació del tipus d’interès aplicable. El contracte establia que «en cap cas no podrà excedir del 10% ni ser inferior del 3%». A més, ratifica la sentència del jutjat d’Instrucció número 6 de Lleida i condemna NCG Banc SA (actualment EVO) a abonar a la parella «les quantitats pagades en excés per aplicació de la clàusula terra referida». Els afectats, una parella de la capital representada per l’advocat Enric Rubio, van interposar una demanda el febrer del 2013 sol·licitant la nul·litat d’aquesta clàusula terra, que estableix un tipus d’interès mínim que s’ha de pagar per la hipoteca, malgrat que l’Euríbor i el diferencial a què està referenciada siguin inferiors. L’Audiència Provincial de Lleida, en la primera ocasió que es pronuncia sobre aquestes clàusules, critica l’actuació de les entitats bancàries i no només anul·la aquestes clàusules sinó que ordena al banc que torni els diners. El tribunal critica «la falta de transparència i la insuficient informació» que els bancs van donar als afectats.
A més, assenyala que les clàusules terra «són formalment nul·les i materialment hi va haver abús i engany al consumidor». De fet, l’Audiència afirma que «el consumidor ignorava del tot que estava acceptant aquest límit en contra dels seus interessos». El tribunal no escatima crítiques als bancs. «És palmari l’enriquiment descomunal que comporta per a les entitats [la clàusula terra], sobretot des de la posició d’absoluta força i domini en què es troben davant del consumidor,» afirma la sentència. De fet, el banc, en el recurs presentat contra la sentència de primera instància, alertava dels costos per a les entitats de l’anul·lació en cadena d’aquest tipus de clàusules. Però l’Audiència Provincial de Lleida rebutja aquest argument i destaca que «l’abús ha sigut generalitzat i la seua utilització ha estat tolerada durant llarg temps pel mercat».
drets
El tribunal carrega contra la posició de «domini que exerceixen els bancs contra el consumidor»
