Només a la capital del Segrià hi podrien haver parlants d’unes 150 llengües diferents, segons calculen experts de la UdL, com el dialectòleg Ramon Sistac, encara que aclareix que no existeixen estudis actualitzats en aquest sentit. «Una altra cosa és el seu ús social, ja que si són pocs individus els que tenen una determinada llengua materna o fins i tot un de sol, aquesta difícilment es parlarà», matisa.
Entre les llengües estrangeres més utilitzades a Lleida destaca l’àrab estàndard, per ser l’idioma vehicular de les persones procedents dels diferents països àrabs, segons dades facilitades per Plataforma per la Llengua. Dins de l’àrab, l’amazic és una de les llengües més presents. No en va es calcula que la meitat de la població procedent del Marroc (unes 5.000 persones) té com a idioma propi l’amazic, ja que és oriünd de les regions del nord, la població del qual és d’origen berber.
Per la seua part, el romanès és la quarta llengua més parlada a la ciutat (després del català, el castellà i l’àrab), tenint en compte que aquesta comunitat és el col·lectiu que ha experimentat un major creixement a Lleida en els últims anys. Una tendència que els experts confien que anirà a l’alça. Com a país, és la comunitat més nombrosa, amb 7.017 persones a finals del 2013, segons dades facilitades per Plataforma per la Llengua procedents del departament de Benestar de la Generalitat. Això significa que la seua població a Lleida suposa el 6,8% de tot Catalunya, només darrere de Barcelona, amb 7.229 persones. Per tant, percentualment supera la ciutat comtal. La segona comunitat més representada és la marroquina (5.067 persones) i la tercera la xinesa, amb 1.078 persones, seguida molt de prop per la senegalesa amb 1.024, cosa que suposa el 4,9% del total de Catalunya i gairebé els mateixos que a Barcelona (1.140), encara que per sota de Mataró (1.492), la ciutat que acull més ciutadans del Senegal.
La població estrangera a Lleida supera les 25.000 persones. Una quarantena d’entitats de Lleida ajuden els nouvinguts d’altres països en la seua integració lingüística en català. Ara estan reunides en un web que ahir es va donar a conèixer a l’IEI (vegeu el desglossament).
