«La poesia ven menys perquè el lector s'ha d'esforçar més»

El poeta de Sanaüja Joan Margarit (1938) ha tornat a l'escena literària amb Des d'on tornar-se a estimar (Proa), una selecció de nous poemes amb l'amor i l'estimar per bandera.

Costa titular un poemari?

Sí, perquè un títol no ha de ser una pensada, una cosa que simplement soni bé, una etiqueta. Un títol ha de dir alguna cosa del que hi ha al llibre. Aquest títol està relacionat amb veure el fet d'estimar com un lloc. Estimar poden ser moltes coses, fins i tot una imaginació impossible, però estimar és un lloc: s'estima des d'un lloc, que no és fix, canvia constantment de posició, d'aspecte..., i per tant has d'estar atent. Menys la primera vegada que estimes, que encara ets una criatura, després sempre vas tornant a estimar. I aquest retorn, sempre des d'un punt de vista diferent i sempre a un lloc diferent, és la riquesa i alhora la dificultat de l'amor.

I costa més que es llegeixi poesia?

Bé, jo crec que ara se n'escriuen i se'n venen més llibres que mai, i no sóc gens pessimista en aquest sentit. Però la poesia es ven menys perquè la prosa necessita menys esforç. El lector de poesia és una persona que creu que els poemes l'ajudaran i està disposada a fer l'esforç necessari per llegir-los. No hi ha res que valgui la pena que es guanyi sense esforç.

Diuen que és el poeta viu més llegit de la literatura catalana. L'afalaga?

El que m'agrada més la frase és la primera part de l'adjectivació. Allò del poeta viu és el que em fa més il·lusió! Si el que escric és un bon poema i es llegirà d'aquí 200 anys no ho sap ningú. El meu únic plaer i obsessió és escriure per a uns lectors que no conec i que han de reconèixer-se en el poema quan el llegeixin. Que això es produeixi és la màxima satisfacció que es pot tenir, i és molt alta.

El satisfà el procés sobiranista que viu Catalunya?

Jo ja vaig complir el 2010, abans de començar tot aquest procés, quan vaig llegir el pregó de festes a l'ajuntament de Barcelona en el qual vaig dir que Catalunya hauria de ser independent. Llavors crec que vaig acabar la meua missió. Com a poeta no crec que estigui obligat a més.