Un equip tècnic del Centre de Restauració de Béns Mobles de la Generalitat analitza des d’ahir l’estat de conservació de la porta dels Apòstols de la Seu Vella de cara a una propera restauració d’aquest element emblemàtic de l’edifici.
Amb l’ajuda d’una grua elevadora, tenen previst examinar durant dos jornades pam a pam aquesta meravella gòtica que dóna accés al claustre del monument per elaborar un diagnòstic de l’estat de la pedra –molt erosionada pels usos d’aquest espai i per la seua situació a l’exterior a l’aire lliure– i de les àmplies capes de policromia ocultes ara per la brutícia acumulada al llarg dels segles.
El responsable de l’àrea de conservació i restauració de pedra del Centre de Restauració, Pere Rovira, va explicar que l’objectiu és la rehabilitació de tota la part escultòrica de la porta dels Apòstols, «per la qual cosa ara realitzarem un estudi previ per veure com està la pedra i on convé actuar, així com què s’ha de netejar, com i quin tipus de pigments poden aparèixer; de fet, es tracta de fer un mapa d’aquesta zona de la façana per veure l’estat de cada pedra, que ha patit molt al llarg del temps ja que és de tipus gres, molt dèbil». L’examen serà tan minuciós que comptarà fins i tot amb càmeres d’infrarojos i termogràfiques i també es faran proves de neteja amb làser no abrasiu per comprovar si pot utilitzar-se de cara a dissoldre la brutícia acumulada a la superfície. El resultat d’aquest examen es plasmarà en un projecte de restauració.
S’ha de recordar que a l’agost el Partit Popular de Lleida va anunciar que l’Estat invertiria 400.000 euros en la porta dels Apòstols gràcies a l’acceptació d’una esmena als Pressupostos Generals del 2015, presentada pel llavors diputat al Congrés José Ignacio Llorens.
L’anterior gran restauració a l’edifici va ser el campanar, que va culminar el gener del 2014 amb una inversió de més de 800.000 euros (723.000 de l’Estat i 98.000 euros de la Generalitat).
Gamma cromàtica de rojos, blaus, daurats i verds sota la brutícia
Tot just baixar de la grua, Pere Rovira va confessar que «veure de prop i tocar aquests elements escultòrics m’ha posat la pell de gallina: queda molta gamma cromàtica que pot aparèixer amb la neteja de la pedra; daurats, blaus, rojos, verds…, i la qualitat dels detalls de les cares i vestits de les escultures que es conserven són una meravella. Mirant-ho des de terra no ens podem fer una idea de la qualitat del detall escultòric». També va veure de prop les moltes agressions que ha patit la pedra, molt descohesionada i amb «moltes juntes entre pedra i pedra que s’hauran de segellar per evitar les filtracions d’aigua». Aquesta última problemàtica també afecta especialment la part superior, el sostre d’aquest element arquitectònic.
