Ni el pèssim estat de la gespa del Camp d’Esports, impropi d’un estadi amb tanta història. Ni el rival, un CE L’Hospitalet inofensiu i que ho passarà malament aquesta temporada si no millora, van impedir que el Lleida saldés amb una solvent victòria el seu debut a casa (2-0). Va ser un triomf aconseguit per la via pràctica. Si la gespa no està, ni estarà a curt termini, en condicions de permetre el joc de toc i combinació que li agrada a Imanol Idiakez, aquest va optar per aconseguir-ho a través de l’estratègia.
Van ser dos accions a pilota aturada les que van permetre al Lleida sumar els tres primers punts de la temporada, després de la derrota soferta en la primera jornada al camp de l’Espanyol B. Primer va ser Toño Vázquez qui va anotar l’1-0 amb un precís cop de cap a la sortida d’un córner (26′) i, a la segona part, Albístegui va encertar a superar per sota la mala sortida de l’exporter blau Víctor Ibáñez (2-0, 72′), després que Raúl Fuster executés amb mestria una falta, enviant la pilota al seu company per sobre de la barrera.
El triomf hauria pogut ser més ampli, però el mateix Fuster havia errat uns minuts abans un llançament de penal. Un alt percentatge d’eficàcia, perquè en atac el Lleida sols ho va intentar en tres ocasions més, amb una rematada desviada de Marc Martínez (14′), una altra d’alta d’Òscar Rubio (29′) i un cop de cap de Diego Suárez, després del servei d’una falta (52′), que també es va perdre per la línia de fons.
Va ser el del Lleida un triomf solvent, ja que es va mostrar superior al rival i no va passar conflictes. L’equip barceloní només va disparar una vegada entre els tres pals i no va ser fins al minut 84. Va ser una falta ben llançada per Ton que Crespo va enviar a córner. Un parell de rematades desviades, també a la recta final, van ser les seues escasses armes ofensives. Molt poc per a un Lleida que va defensar bé, es va anticipar sempre al rival i va demostrar que, quan la màquina -amb nombroses peces noves-, funcioni, serà capaç de respondre al cartell de favorit que se li dóna.
Sols hi va haver un moment en què va semblar que el guió, encarat cap a la victòria des del començament, va amenaçar de canviar un espòiler cap a un gir que podia variar el final previst. Marc Martínez, que havia mostrat espurnes de la seua classe, va veure la segona groga al minut 59. El Lleida es quedava amb deu jugadors per defensar l’1-0 al marcador. Però el suspens sols va durar 4 minuts. El temps que va tardar l’àrbitre a xiular un penal a favor del Lleida i expulsar, també per doble groga, un rival. Fuster va fallar, però almenys l’Hospitalet ja no tenia superioritat numèrica. I poc després, Albístegui segellava el desitjat final feliç.
