La província de Lleida queda fora de la zona protegida del foc bacterià, una malaltia que afecta sobretot pereres, a més de pomeres. Fins ara, es tirava endavant un programa de prospeccions i arrancades d’arbres malalts i els que els envoltaven amb les indemnitzacions corresponents per part de la conselleria d’Agricultura. La decisió va ser adoptada ahir en una reunió de la taula sectorial de la fruita, en la qual la conselleria va admetre que no disposa de fons per continuar sufragant les arrancades, especialment tenint en compte l’increment dels casos i, amb això, de les necessitats de més pressupost.
L’opció que la zona de Lleida surti de la zona protegida, sense que això afecti la resta del territori català, comporta passar a un estatus de convivència amb la malaltia, segons va informar el departament que dirigeix Josep Maria Pelegrí.
El catedràtic de patologia vegetal de la Universitat de Girona, Emili Montesinos, va exposar en la reunió, a la qual van anar representants d’Unió de Pagesos (UP), Jarc-Coag, Aeall- Asaja, Afrucat, Federació de Cooperatives (FCAC), així com l’associació de viveristes, que en vista de l’evolució de la malaltia i de l’estat de la situació del foc bacterià a Catalunya resulta pràcticament inviable mantenir la zona protegida a la zona de Lleida.
El director general d’Agricultura i Ramaderia, Miquel Molins, va explicar que es decideix sortir de la zona protegida perquè el departament ja no podia fer front a les indemnitzacions quan s’arrancaven les explotacions de fruiters afectats pel bacteri Erwinia amylovora. S’havia arribat a pagar més de 9.000 euros per hectàrea i ara només podien oferir-ne 3.000, una xifra que les organitzacions agràries van rebutjar. En aquest sentit, davant d’aquesta situació, Afrucat, FCAC i Jarc-Coag van assumir deixar de ser zona protegida, mentre que UP i Jarc van rebutjar de ple aquesta possibilitat.
El responsable de la fruita dolça d’UP, Xavier Gorgues, va criticar que no es posin suficients diners per indemnitzar i va assegurar que no és culpa dels agricultors. Va lamentar que a partir d’ara els productors de Lleida puguin ser considerats «pagesos de segona categoria» davant dels de Girona, que segueix en zona protegida. A més, creu que condicionarà els viveristes de Lleida, que, va dir, no podran transportar plantes a la resta de Catalunya.
El president d’Aeall-Asaja, Pere Roqué, va manifestar que excloure Lleida de la zona protegida tindrà «greus conseqüències» per al sector lleidatà, sobretot a l’hora de l’exportació. Segons Roqué, «era una qüestió de país », però «una vegada més s’ha vist que Catalunya s’acaba a la Panadella».
Per la seua part, David Borda, responsable de fruita dolça de Jarc-Coag, va dir que si no hi ha diners per a les indemnitzacions l’única sortida que quedava era anar a la convivència. Va manifestar que a partir d’ara el pressupost d’indemnitzacions anirà a sufragar les prospeccions que seran menys metòdiques però més àmplies i a l’hora d’arrancar s’efectuarà sobre l’arbre afectat i no també als que l’envolten.
Manel Simon, director d’Afrucat, va afirmar que sempre han defensat la lluita contra el foc bacterià i mantenir Lleida com a zona protegida. No obstant, assumeix que no té sentit si el pagès no és indemnitzat pels arbres o parcel·les que pogués ser obligat a arrancar. Seria, va dir, «un flac favor a l’agricultor». Ara, va afegir, el pagès haurà de continuar extremant la vigilància i es passa a conviure amb la malaltia com fan a Aragó, altres zones d’Espanya i Europa. En cas de branques malaltes, es procedirà a tallar-les i, si és un arbre, a arrancar-lo.
alts costos
L’alt cost de les indemnitzacions ha portat a apartar Lleida de la zona protegida
