La UdL crea un sistema per emmagatzemar aire fred i abaratir un 30% l’aire condicionat

El grup d’investigació en energia aplicada de la UdL presenta en la trobada internacional sobre emmagatzemament d’energia que se celebra aquesta setmana a Lleida els resultats d’un treball que ha permès desenvolupar un sistema que permet estalviar entre un 20 i un 35% de l’energia necessària per fer funcionar l’aire condicionat. "Es tracta d’aprofitar l’aire fred de la nit per guardar-lo i aprofitar-lo durant el dia. Fem passar aire fred per un material que el guarda refredant-se o congelant-se, a temperatures molt més grans que l’aigua, a uns 23 graus. Després, durant el dia l’aire calent passa per aquest material i es refreda", va explicar la investigadora Luisa Cabeza, que dirigeix el grup.
Aquest material, com ara ceres o sals, es col·loca als conductes d’aire d’una manera determinada que no tapi la ventilació. "En aquesta època funciona fantàstic, a l’estiu no va tan bé. Però si en lloc de posar en marxa l’aire condicionat a l’abril o el maig ho fem al juliol, l’estalvi és molt gran", va afegir Cabeza.
La investigació s’ha portat a terme a les cases experimentals que el grup té a Puigverd, on també es treballa en altres avenços, com l’ús de materials aïllants. El principal handicap d’aquesta tecnologia, que ja es comença a implantar en algun edifici fora de Lleida, és que la instal·lació suposa un cost inicial més alt que un sistema convencional, per la qual cosa no interessa als promotors, malgrat que després l’estalvi energètic pot permetre amortitzar la inversió en 4 o 5 anys.
Ara, es treballa en la difusió d’aquesta tecnologia, per a la qual cosa es demanarà una ajuda a la UE per organitzar cursos de formació amb enginyers i altres professionals, i també es continua investigant nous materials i sistemes per millorar el procés.
Un altre dels grans temes de la trobada és la millora de l’emmagatzemament d’energia tèrmica en centrals termosolars, com la de les Borges Blanques, per fer-lo més eficient i barat. Disposar de sistemes d’emmagatzematge permet que aquestes centrals funcionin no només durant el dia sinó les 24 hores i es treballa a millorar els materials (sals com nitrats de sodi i potassi) i el sistema de càrrega i intercanvi d’energia. Un dels grans reptes, va explicar Cabeza, és el treball a altes temperatures (de 600 a 1.000 graus centígrads), que permeten un millor resultat però obliguen a disposar d’acers especials per evitar que es fonguin.