La Comissió Europea considera encara “molt baix” el nivell d’aplicació de les mesures que han de pal·liar l’impacte ambiental del canal Segarra-Garrigues (tant de les obres com del regadiu) a les poblacions d’aus protegides per la normativa comunitària. Vuit anys després de la sentència condemnatòria per l’absència d’actuacions que corregissin o compensessin l’impacte del canal quan es va aprovar el projecte, la representació de la Comissió Europea a Barcelona admet encara la insuficiència d’aquestes mesures i, si bé descarta xifrar el nivell de compliment, l’aplicació dels preceptes acordats amb la UE no assoliria ni la meitat del que es preveia, segons ha pogut saber aquest diari. En canvi, l’obra principal del canal està pràcticament enllestida i la de la Generalitat, en un 80%, segons els regants. Malgrat tot, la Comissió no preveu prendre mesures sancionadores ara per ara ja que, segons la mateixa font, s’ha constatat que hi ha “voluntat” per part de la Generalitat de tirar endavant l’aplicació d’aquestes actuacions.
La Declaració d’Impacte Ambiental del canal, revisada l’any 2010 per adaptar-la a les exigències de la Unió Europea, preveu intervencions de compensació com el lloguer o compra públics de 3.400 hectàrees de cultius en zones zepa (protegides per la presència d’aus) per portar a terme mesures conservacionistes. Actualment, s’han llogat 1.259 hectàrees en una trentena de municipis amb aquesta finalitat. L’informe del Consell Assessor per al Desenvolupament Sostenible (CADS) sobre el canal (avançat el 2014 i publicat oficialment aquesta tardor) admet incompliments en aquesta línia. El CADS xifra, per exemple, el grau de compliment del lloguer de finques en un 25 per cent l’any passat. El Consell apunta així mateix que els plans especials i de gestió del canal (d’octubre del 2010) preveuen 257 mesures ambientals que s’han d’aplicar en sis anys amb una inversió de 35,4 milions d’euros, i que la Declaració d’Impacte Ambiental preveu el mateix nombre d’intervencions en nou anys des del 2010 per valor de 78,6 milions d’euros. El president de la comunitat de regants del Segarra-Garrigues, Josep Maria Jové, va defensar no obstant la intervenció de la Generalitat en aquest sentit i va assenyalar que durant els dos anys (2012 i 2013), durant els quals l’executiu català va parar les obres per problemes financers, les mesures ambientals van “ser l’única inversió que es va mantenir”. Jové va assenyalar que la conselleria d’Agricultura pretén incrementar els contactes amb la Comissió Europea per acreditar les mesures que s’apliquen, de manera que pugui tancar-se el litigi, iniciat l’any 2001 pels ecologistes i amb sentència condemnatòria de desembre del 2007. El 2010, Govern i Generalitat ja van anunciar (en fals) l’arxivament del contenciós per a aquell mes de novembre de fa cinc anys.
La comunitat de regants del Segarra-Garrigues defensa que hi haurà aigua suficient tant per a aquest regadiu com per al Canal d’Urgell. El president, Josep Maria Jové, assenyala que la reserva de cabal del pantà de Rialb, de 100 hectòmetres cúbics concedida per la Confederació Hidrogràfica de l’Ebre (CHE), és més que suficient per al consum actual del Segarra-Garrigues. “El consum el 2015 ha estat de 15,8 hectòmetres cúbics, amb mitjanes per hectàrea d’entre 2.500 i 5.400 metres cúbics, segons el sector de reg”, recorda. En el futur, Jové considera que la presa de l’Albagés, actualment en obres, les elevacions del Segre i l’harmonització prevista de la Noguera Pallaresa han de garantir “l’aigua per regar la totalitat del Segarra-Garrigues”.
Les declaracions del president dels regants del Segarra-Garrigues arriben després que l’informe del Consell Assessor per al Desenvolupament Sostenible (CADS) emetés el seu informe definitiu sobre aquest regadiu, en què recorda que amb el cabal del Segre no és suficient per si sol per proveir el Segarra-Garrigues i el Canal d’Urgell. En aquest sentit, el document recorda els projectes d’harmonització de la Noguera Pallaresa i de modernització del Canal d’Urgell per estalviar aigua.
