“Estic satisfet perquè vaig tenir força mental per remuntar i donar una medalla a l’equip, però tinc encara l’espina clavada perquè si no hagués caigut també hauria fet podi a nivell individual. Em vaig deixar la pell per aquesta medalla.” Així conta el lleidatà Ayad Lamdassem la seua odissea en la mitja marató de l’Europeu on va caure just en el moment d’iniciar la sortida i tot i així va ser capaç de remuntar fins al lloc dotzè. La meritòria cursa de Lamdassem la van reconèixer els integrants de l’equip espanyol, atletes i tècnics, i a les xarxes socials els aficionats es van desfer en elogis. «Quan em vaig veure a terra tot just sortir i amb un holandès a sobre no em vaig desanimar tot i el dolor, sobretot del maluc. Em vaig aixecar i tenia a 200 metres l’últim i a uns 300 l’encapçalament de carrera. Em vaig dir “no puc abandonar després de tant temps preparant-me i dos mesos sense veure la meua família”. Havia de donar-ho tot i acabar.»
Va començar a remuntar posicions i al quilòmetre 5 va superar el quart atleta espanyol, Iván Fernández. “Quan vaig avançar Iván em vaig dir que havia d’anar al màxim perquè l’equip quedés al més amunt possible. Érem un equip que aspirava a l’or.”
Lamdassem va creuar la meta exhaust. “Crec sincerament que hauria fet plata o bronze.” Entrenat per Antonio Cánovas, li hauria agradat anar a Rio, però una lesió el va apartar de la possibilitat d’aconseguir la mínima dels 10.000 metres. Aquesta vegada, a l’Europeu d’Amsterdam, l’infortuni de la caiguda no va poder amb ell.
