La família Màrquez ha tingut el seu any màgic, amb Marc encadenant la segona corona de MotoGP i quart Mundial de la seua carrera en tan sols cinc anys, i amb el petit Àlex -d’edat, no d’alçada- aixecant el seu primer títol mundialista, confirmant, per si algú ho dutava, que no és només el germà del tetracampió.
Al marge d’un desgraciat inici, amb una lesió fent dirt track que el va deixar sense pretemporada, i un polèmic final amb la seua temptativa de trasllat a Andorra, que li va fer vessar unes llàgrimes per culpa d’una ferotge crítica per part d’un sector de l’afició, el 2014 ha estat redó per a Marc. Com ha anat fent gairebé des que va irrompre al circ de la velocitat, els seus èxits han anat acompanyats, gairebé sempre, de rècords.
Pel camí han anat caient, com ja va succeir en el seu primer entorxat de MotoGP, grans llegendes. Si el 2013 el gran damnificat va ser el mític Freddie Spencer, en aquest que acaba ho han estat, sobretot, els australians Mick Doohan i Casey Stoner, als quals ha arrabassat el rècord de dotze poles en un any, i supera el primer en victòries, amb tretze. Però el seu immaculat inici de temporada, amb deu victòries consecutives, el va deixar a només una de destronar una altra llegenda, l’italià Giacomo Agostini.
I la guinda a una temporada de somni la va posar el seu germà. Àlex, a qui sempre ha tocat viure a l’ombra de Marc, es va doctorar conquerint el seu primer títol, amb un últim duel a Xest on, a més de la pressió, va haver de lluitar amb els artificis de Jack Miller. Amb aquest títol es completava el ple del Rufea Team, ja que el barceloní Tito Rabat, assidu també al circuit de dirt track lleidatà, s’havia coronat poc abans campió de Moto2, precisament la categoria a què ascendeix Àlex la pròxima temporada.
El motor també ha deixat altres noms propis, com el del joveníssim Arnau Farré, que als 16 anys ha aconseguit el subcampionat d’Espanya TR2 de trial, un èxit que li va permetre debutar amb els grans de l’especialitat, els Toni Bou, Adam Raga i companyia, amb els quals rivalitzarà, a partir de la pròxima temporada. A més, el pilot de Vilanova de Segrià va debutar en el Mundial júnior aconseguint la seua primera victòria en el Gran Premi de França.
També van brillar aquest any els pilots Isidre Esteve i Jaume Betriu. El d’Oliana va revalidar el títol de buguis i es va endur el subcampionat absolut de ral·lis sobre terra, ja amb la mirada posada en el Dakar de 2016. Per la seua part, Betriu, natural de Coll de Nargó, també va ser subcampió de la seua categoria d’enduro i va fer el seu debut en els Sis Dies de l’Argentina, el Mundial oficiós en el qual va acabar tercer amb la selecció espanyola.
A les quatre rodes també es va produir un debut, el de Joel Guerrero, que va disputar l’última prova del Campionat del Món de ral·lis, el de Catalunya, aconseguint una més que meritòria divuitena posició en la seua categoria.
La nota luctuosa de l’any va ser la recent mort del pilot lleidatà Xavier Gascón Pomar, de 47 anys, mentre disputava la Copa Enduro 4 Estacions en terres lleoneses.
el trialer arnau farré
Debuta a l’elit després de ser subcampió de la segona categoria i guanya una prova del Mundial júnior
