Any nou, preus nous i més cars per a les famílies, centrats en especial en els sectors de l’energia i de les telecomunicacions, que solen tenir un efecte en cascada sobre altres productes.
Els experts donen per fet que aquest nou any portarà una electricitat més cara. Malgrat que la part regulada del rebut, que representa el 60% del que paguem i que marca el Govern central, es mantindrà un any més congelada, el preu de l’electricitat en el marcatge a l’engròs no ha deixat de créixer. De l’octubre al desembre, el preu del megawatt s’ha disparat de 40 a 60 euros. A l’hora d’explicar les raons, s’apunta a l’encariment de les matèries primeres, llegeixi’s petroli i gas natural, com a la climatologia. La generació d’electricitat va lligada a les pluges, en el cas de la hidroelèctrica, o al vent, en el de l’eòlica.
En el cas del gas, la història es repeteix: congelació de la part regulada per part de l’Executiu central però una matèria primera que s’ha disparat un 13,7% l’últim trimestre. Davant d’aquest panorama, els experts calculen que el rebut podria encarir-se en aquest començament de l’any prop d’un 3,5%.
El petroli, per la seua banda, i després d’anys de baixades de preus, repunta de nou. L’acord dels països productors de l’OPEP, seguit per altres Estats que no estan dins d’aquesta organització, de reduir l’oferta ja està tenint els seus primers efectes. L’OPEP traurà al mercat un milió menys de barrils diaris. La reacció al mercat del Brent, de referència a Europa, ha estat a l’alça, al passar dels 47,5 dòlars el barril als més de 56 actuals i els experts calculen que seguirà la carrera fins a situar-se entorn dels 60. En el cas del cru, s’ha de tenir en compte que a la pujada de preu s’ha d’afegir la revalorització del dòlar, o el debilitament de l’euro davant del bitllet verd, segons vulgui veure’s. Així les coses, sortirà encara més car comprar l’or negre. Si l’any passat el cru barat va suposar un alleujament d’uns 10.000 milions per a l’economia espanyola, s’haurà de veure quant costa un petroli a l’alça.
En el cas de les telecomunicacions, els consumidors estaven acostumats fins a l’any 2015 a un sector que rebaixava preus. Aquesta tendència s’ha trencat i de cara al 2017 s’auguren repunts de tarifes lligats també a millores en els serveis, però al cap i a la fi rebuts més cars per a les famílies. El primer a anunciar-ho ha estat Movistar, que preveu encarir a partir del febrer 5 euros els paquets convergents Fusión a canvi de més dades mòbils a aquells clients que comptin amb tarifes que inclouen dos o quatre línies mòbils. Els experts auguren que aquesta pot ser la política d’altres grans companyies.
En el cas del transport, bona part ve regulat per administracions locals, però als bitllets de Renfe de moment no s’ha fet pública quina serà la política de preus en el cas de l’AVE i llarga distància, però es congelen els bitllets dels combois regionals.
Correus, per la seua banda, encareix cinc cèntims el franqueig de la carta normal, que passa a mig euro. Enviar una missiva a Europa costarà a partir d’1,25 euros i a la resta de països, 1,35, segons va informar ahir la companyia.
El que sí que serà més barat és circular per les autopistes de peatge que depenen de l’Estat. Les tarifes s’estableixen tenint en compte la inflació i el volum de trànsit registrat, dos variables que es traduiran en una rebaixa del preu del 0,4%.
La segona gran rebaixa per a la butxaca de les famílies continuarà arribant per part de les hipoteques contractades a tipus variable i referenciades a l’Euríbor. Els experts coincideixen que aquest tipus d’interès es mantindrà a la baixa al llarg del 2017 i s’endinsarà més en taxes negatives afavorides per la política monetària marcada pel Banc Central Europeu, liderat per Mario Draghi.
