La crisi del sector de la fruita aquest estiu, agreujada pel veto rus, i els problemes que arrosseguen en aquests moments la comercialització de pomes i peres s’han traduït en unes retirades del mercat, amb cofinançament de la Unió Europea, que assoleix cotes històriques. A Catalunya han sortit del mercat un total de 17.430, 23 tones entre els mesos de gener i l’octubre de l’any passat, segons dades d’Afrucat. Pot semblar que és una xifra molt elevada, que ho és, però si tenim en compte la gravetat de la crisi i el volum total de la producció, es relativitza la seua importància. Tenint en compte una producció estimada per a Catalunya en la campanya 2014-2015 de 879.200 tones, les retirades amb prou feines representen l’1,98%.
Deixant de banda el volum que ha sortit del mercat, els agricultors adverteixen que el gran problema ha sigut que Brussel·les ha pres les mesures de suport al sector massa tard. A mitjans del juliol passat, els preus de la fruita de pinyol ja es trobaven sota mínims, però la UE només va optar per prendre les primeres mesures dies després que Rússia tanqués les seues fronteres a productes agroalimentaris europeus al mig d’una lluita entre les dos parts per la crisi ucraïnesa.
De tota manera, el volum de retirada és molt important i més si es té en compte que és molt superior al registrat en la campanya de l’any 2011. En aquell moment, l’anomenada crisi de l’E.coli (detecció de cogombres amb el bacteri al mercat europeu) va enfonsar els mercats de fruites i verdures. En aquella campanya van sortir del mercat amb ajuts pràcticament la meitat de tones. En tot l’any 2011, el balanç era de 8.214,1 tones, davant de les 17.430,23 dels deu primers mesos de l’any 2014.
Afrucat destaca que l’any passat es va mantenir el percentatge de distribució gratuïta en fresc de la fruita d’exercicis anteriors. Tanmateix, la taxa de distribució gratuïta per a transformació en indústria s’ha incrementat de forma molt important. De fet, assegura, més del 60% del producte s’ha retirat per aquesta via, gràcies al pagament en espècia que ha permès sufragar la transformació. Un 11% han anat a altres destinacions, com el compostatge.
