L'estalvi dels lleidatans ja supera el d'abans de la crisi

La crisi econòmica ha provocat que molts ciutadans prefereixin estalviar per afrontar imprevistos o una època de vaques flaques en lloc de gastar i consumir. De fet, famílies i empreses de Lleida van tancar el 2013 amb més de 9.659 milions d'euros en dipòsits a les entitats, un 5 per cent més que el 2008 i una xifra més elevada fins i tot que la registrada abans de la crisi, amb 464 milions d'euros més, segons les últimes dades publicades pel Banc d'Espanya. Incloent-hi els dipòsits de les administracions públiques, l'import total va ascendir fins als 9.819 milions d'euros el 2013, un 11 per cent més que l'any anterior, quan administracions, famílies i empreses lleidatanes tenien al banc 8.816 milions. Segons el Banc d'Espanya, el capital en dipòsits d'estalvi de famílies i empreses va ascendir a 1.762 milions, un 8,8 per cent més que el 2012, i els dipòsits a termini van augmentar un 9,2 per cent en un any.

Mentre l'estalvi marca una xifra rècord en plena crisi, el crèdit concedit per les entitats se situa a nivells del 2006 amb una caiguda contínua en els últims anys. Segons l'organisme, la banca va concedir crèdits per valor de 10.121 milions el 2013, un 12% menys que un any abans. Les entitats van prestar 9.913 milions a empreses i famílies l'any passat, xifra que representa una caiguda del 32% respecte al 2008. A més, aquestes dades reflecteixen que per primera vegada en cinc anys de crisi els lleidatans disposen en bancs i caixes de més diners dels que deuen a les entitats. La diferència entre dipòsits i crèdits de particulars i empreses és de 254 milions, quan el 2008 devien 5.468 milions més del que tenien dipositat en les entitats financeres.

D'altra banda, el crèdit concedit pels establiments financers de crèdit (EFC) va trencar el 2013 una ratxa de cinc anys consecutius de caigudes al créixer el 3,25% i assolir els 20.221,7 milions d'euros a Espanya. Segons va explicar ahir el president de l'Associació Nacional d'Establiments de Crèdit, Oscar Cremer, aquest canvi s'ha degut al fet que "les coses van millor, però la situació continua sent complicada, amb elevades taxes d'atur, endeutament públic i privat i morositat," per la qual cosa va recomanar "prudència".