El catedràtic d’Història Medieval de la Universitat de Lleida (UdL) Flocel Sabaté va ser escollit el passat dilluns 2 de març membre numerari de l’Institut d’Estudis Catalans (IEC) a la Secció Històrica Arqueològica. En el mateix ple de l’IEC es va acordar incorporar, també a la Secció Històrica Arqueològica, el professor de literatura catalana contemporània a la Universitat de les Illes Balears Damià Pons i al catedràtic d’Història Medieval a la Universitat de València Antoni Furió.
El catedràtic de Ciència Política de la UPF, Ferran Requejo, va entrar a la Secció de Filosofia i Ciències Socials. La tasca investigadora de Sabaté s’ha centrat en l’estudi de l’agressivitat i els comportaments socials, l’administració de la justícia i l’articulació espacial del poder. A la seua extensa obra publicada destaquen títols com L’expansió territorial de Catalunya (segles IX-XII): conquesta o repoblació? (1996), El territori de la Catalunya Medieval. Percepció de l’espai i divisió territorial al llarg de l’Edat Mitjana (1997), Història de Lleida. Alta Edat Mitjana (2003) o La feudalización de la sociedad catalana (2007). L’any 2000 va crear el Grup de Recerca Consolidat en Estudis Medievals Espai, Poder i Cultura. Ha rebut diversos reconeixements al seu treball, com el XII Premi Pròsper de Bofarull (1995), el VII Premi Josep Iglésies i Fort (1995), el XX Premi Joaquim Carreras Candi (1998), la I Distinció de la Generalitat de Catalunya per a la Promoció de la Recerca Universitària (2000) i el Premi Grup de Recerca i Investigació dels III Premis Lleidatans (2014).
Flocel Sabaté es converteix en el desè lleidatà que ara forma part d’aquesta institució acadèmica, científica i cultural l’objectiu de la qual és la investigació científica, sobretot, dels elements de la cultura catalana. El delegat a Lleida és el filòleg i professor de la UdL Ramon Sistac.
A banda de Sabaté i Sistac, també són membres de l’IEC la doctora en Història Conxita Mir, professora a la UdL; el catedràtic d’Edafologia Jaume Porta i el de Cirurgia Joan Viñas, tots dos exrectors de la UdL, i l’escriptor Josep Vallverdú, aquest últim membre emèrit. També tenen origen lleidatà el doctor en Geologia Miquel Canals (Torà, 1957), la doctora en Ciències de la Informació Maria Corominas (Solsona, 1961), el filòsof Pere-Lluís Font (Pujalt, 1934) i el doctor en Química Analítica Damià Barceló (Menàrguens, 1954).
