L’ICG Software Lleida està decidit aquesta temporada a no patir els ensurts de l’anterior campanya per salvar la categoria. Després d’haver demostrat amb derrotes mínimes davant de rivals del potencial del Liceu i del Vic que mereix aconseguir el seu objectiu molt abans de l’última jornada, ahir va fer un altre pas cap a la salvació a l’exhibir-se davant del Noia (6-1), en un partit en el qual els jugadors d’Albert Folguera van estar a una gran altura. L’equip va vorejar la perfecció en defensa i en atac va tenir l’encert que li ha faltat en altres ocasions. El resultat, quarta victòria de la temporada, li permet obrir un petit forat de sis punts respecte a les posicions de descens. Aquest bon moment l’haurà de ratificar dissabte que ve a la pista del Mataró, últim classificat a la taula, on té l’opció de, pràcticament, descartar ja un rival directe.
El Llista va saltar a pista amb la concentració dels seus anteriors partits. Els dos equips tenien pressió. Els lleidatans havien de guanyar perquè els resultats de dissabte no li van ser favorables i s’havia reduït «el matalàs de seguretat» amb la zona baixa. I el Noia, perquè es veu cada vegada més lluny de poder disputar la Copa del Rei.
Una targeta blava mostrada als tres minuts a Francesc Gil va donar als lleidatans la primera oportunitat, però Andreu Tomàs va errar el llançament i de la superioritat numèrica durant dos minuts tampoc no va poder treure’n profit. Però aquest Llista és més sòlid, sap en tot moment el que ha de fer, no perd la calma i va seguir el seu estil. Trilla va estavellar la bola al travesser un minut més tard i el premi al seu bon joc va arribar a l’11, quan el sempre fiable Manu Necchi va establir l’1-0.
La resposta del Noia es va estavellar al travesser de la porteria defensada per Lluís Tomàs, que va tornar a firmar un partit extraordinari. El matx es va encarrilar amb dos gols més, els que van anotar Andreu Tomàs al 17 i Lluís Rodero al 21, que van deixar en el marcador el 3-0 amb el qual es va arribar al descans. La grada, plena amb un miler d’aficionats, vibrava amb el bon joc de l’equip, els gols i una placidesa poc habitual a l’Onze de Setembre.
La segona part no va variar gens ni mica el decorat. El Noia es veia impotent per marcar davant d’un equip que estava defensant com mai i el Llista, amb la tranquil·litat del resultat al seu favor, anava acumulant oportunitats per ampliar el marcador. A més, l’equip visitant va fallar una falta directa en el minut 34 que els hauria tornat a ficar en el partit.
El duel entrava en la recta final i el Llista començava a segellar el triomf amb el 4-0, anotat per David Ballestero en el minut 39. Rodero va disposar tot seguit d’una falta directa acumulativa en la qual no va batre Gil, però qui sí que va aconseguir marcar el cinquè gol va ser Carlos Trilla, al transformar un penal en el minut 41. Amb 5-0 sols faltava la guinda, acabar sense encaixar gols. Però no va poder ser. La pressió a la desesperada del Noia li va permetre maquillar el marcador al 48, amb el 5-1 anotat per Borja Ferrer. La victòria no podia escapar-se a un Llista magnífic i Andreu Tomàs la va tancar amb brillantor, al firmar el 6-1 (49′) en una falta directa. Un gran triomf.
pavelló ple
L’Onze de Setembre va presentar un magnífic aspecte, ple amb un miler d’aficionats
