L’Illa de l’Oci, ubicada al costat del campus de Cappont de la UdL, va nàixer per convertir-se en la zona lúdica per excel·lència de Lleida, però quinze anys després de l’inici de la seua etapa, la realitat és molt diferent: molts locals buits, els cines Lauren tancats des de fa gairebé un any (vegeu el desglossament) i els establiments, especialment els de restauració, pateixen en primera persona el tancament de les deu sales de projecció, ja que la seua activitat depenia en gran manera de l’afluència de clients al cine.
«Era el principal focus d’atracció de la zona, els caps de setmana era impossible aparcar i era un punt de trobada de lleure de la ciutat comparable a Ricard Viñes», coincideixen a apuntar els encarregats dels negocis que, malgrat la decadència de la zona, segueixen al peu del canó per tirar endavant els establiments. De fet, Lauren Lleida no és l’únic negoci que ha abaixat la persiana durant els últims mesos. La cadena de menjar ràpid McDonalds, un altre establiment de referència de la zona, va tancar el mes de gener passat al prioritzar els seus altres dos locals a la ciutat ubicats a Copa d’Or i Agrònoms, mentre que almenys una pizzeria i dos bars més han cessat l’activitat aquest any. Així, actualment els bars i restaurants de la zona es nodreixen bàsicament dels estudiants universitaris.
I és que es podria dir que l’Illa de l’Oci ja va començar amb mal peu. Els lleidatans mai van arribar a veure l’aigua lliscant per la cascada projectada a la sortida posterior dels cines, a l’avinguda Barcelona, i que s’erigia com un dels elements arquitectònics més característics de l’edifici.
L’elevat preu dels lloguers, sumat al descens de l’afluència de públic i a la proliferació de firmes multinacionals a Copa d’Or (amb Decathlon o Media Markt com a referència), és un altre dels factors que fomenten la rotació i el tancament de negocis a la zona, opina un empresari de l’Illa de l’Oci. «Un lloguer de 1.800 euros al mes per a un bar que depenia substancialment dels cines és poc viable», il·lustra Jaume, propietari d’un local.
Per aquesta raó, i amb la vista posada en el futur, els establiments esperen que la zona recuperi l’esplendor, ja sigui amb la reobertura del cine o amb altres ofertes lúdiques que dinamitzin l’àrea i aconsegueixin millorar-ne l’estat actual.
Lauren Lleida, una reobertura que es fa pregar
El pròxim 9 de juliol farà un any que els cines Lauren Lleida van abaixar temporalment el teló per dur a terme, previsiblement, obres de reforma amb el pretext de digitalitzar i introduir millores de so i imatge. La previsió inicial era tancar les sales tres mesos, però la reobertura es va retardar i actualment el seu futur és incert. Antoni Llorens, director dels cines, va manifestar ahir que «sóc el primer interessat a reobrir-los. Si per mi fos ja estarien oberts, he comprat deu projectors, que costen 40.000 euros cada un, i inverteixo mensualment molts diners per al manteniment de l’edifici», va assegurar.
En aquest sentit, va assegurar que la reobertura està subjecta a problemes tècnics i amb l’administració, a través de l’Institut Català de Finances, malgrat que no va voler donar més detalls sobre aquesta qüestió. Val a recordar que el grup Lauren ha tancat diverses sales en els últims dos anys, com Lauren Gràcia a Barcelona o Lauren Reus.
