L’Institut de Recerca i Tecnologia Agroalimentàries (IRTA) adverteix dels estralls que pot causar el rovell groc, un problema de fongs a les finques de blat que, en els casos més greus pot arribar a arruïnar el 80 per cent de la producció de les finques afectades. Així ho va explicar ahir dijous l’investigador de l’IRTA Antoni López en la jornada titulada Conreus de cereals d’hivern en regadiu organitzada ahir a Bell-lloc d’Urgell per la conselleria d’Agricultura i la Cooperativa del Camp Sant Miquel. López va explicar que hi havia problemes recurrents, cada deu o quinze anys, amb el rovell, però ara s’han disparat els provocats pel rovell groc, provinent del centre d’Europa i per al qual els blats que es planten a Lleida no tenen resistència. En aquesta línia, l’Institut de Recerca va presentar anàlisis de varietats que es poden adaptar a la zona dels regadius tradicionals de Lleida i que sí que presenten resistència a aquest problema fúngic. Plantar-les presenta dos beneficis. Permet reduir els tractaments contra aquest fong i, per tant, abaixar els costos de producció. També es van analitzar al llarg de la jornada varietats que poden respondre millor als problemes de bolcament, quan derivat de ratxes de fort vent o tempestes les plantes cauen. López va dir que existeixen varietats que responen millor davant d’aquestes eventualitats i també presenten menys problemes de podridura. En el cas de l’ordi, es van presentar dades sobre les varietats híbrides. A la zona regable de Lleida es pot aconseguir increments de producció d’entre un 10 i un 15 per cent utilitzant aquestes varietats. No obstant, com a contrapartida, la llavor és més cara per a l’agricultor, que no pot multiplicar-la sinó que l’ha de comprar cada any. Aquests factors, en especial el de no poder fer la seua pròpia llavor, provoca reticències en els productors, segons va explicar aquest investigador de l’IRTA. Les varietats híbrides, a la vegada, forcen a un maneig diferent de les explotacions ja que genera plantes més altes i compta també amb cicles més llargs. Pel que fa als avantatges de la investigació i les noves varietats al mercat, Antoni López va destacar que en una dècada, en concret entre els anys 1998 i 2008, el rendiment per hectàrea en ordi s’ha incrementat prop d’un 17 per cent, segons demostren els estudis sobre aquesta qüestió.
