Lleida amb la Mancomunitat

La constitució de la Mancomunitat de Catalunya, l'embrió institucional del catalanisme polític modern amb la unió en un organisme de les quatre diputacions provincials, compleix avui cent anys. Va ser una eina de prestació de serveis, modernització del país i de difusió i conservació de la llengua catalana. La idea, llançada el 1911 per Enric Prat de la Riba, llavors president de la diputació de Barcelona, perseguia "la reconstitució de la personalitat catalana, regida automàticament per una diputació única". I en els seus moments de tramitació va despertar recels a Madrid (especialment en una època de canvis al capdavant del Govern) i reivindicacions a favor a Catalunya: a Barcelona es va celebrar una manifestació amb més de 100.000 persones el 24 d'octubre del 1913.

Finalment, el rei Alfons XIII va firmar-ne la constitució el 13 de desembre del 1913 i el 26 de març del 1914 el Govern del conservador Eduardo Dato va aprovar-ne els estatuts. I amb això es va constituir la nova institució el 6 d'abril del 1914 amb la presidència d'Enric Prat de la Riba, amb una assemblea de diputats provincials i amb un consell permanent del qual van formar part el llavors president de la diputació de Lleida, Josep Maria Espanya i Sirat, i el diputat Alfred Perenya (responsable de la construcció del Casal Social de Joventut Republicana i del Camp d'Esports).

A Josep Maria Espanya el va succeir com a president de la diputació de Lleida Joan Rovira i Agelet, que va ser candidat a presidir el 1917 la nova institució, una cosa que no va prosperar. Sí que va ser elegit president l'advocat i escriptor lleidatà Romà Sol, que va liderar la Mancomunitat de forma accidental després de la mort de Prat de la Riba l'1 d'agost del 1917.

La de la Mancomunitat va ser una etapa de progrés a Lleida en diferents vessants. Es van inaugurar, el 3 de novembre del 1921, les escoles especials de la Llar de Sant Josep, entre altres infraestructures i equipaments educatius o culturals. La Diputació actual destaca, per exemple, que va promoure "el desenvolupament i desplegament de la xarxa automàtica de telefonia (amb seu a Balaguer) i que va ser la primera de tot l'Estat". El nou sistema permetia comunicar-se amb una altra persona sense necessitat de passar per una centraleta. El mateix sistema es va implantar a Barcelona en la mateixa època. Es va construir "una xarxa viària per acabar amb l'aïllament de molts municipis de la demarcació de Lleida" i es van crear "les escoles d'Agricultura, del Treball i del Comerç Local a Lleida". A més, hi va "haver cessions a Lleida ciutat per a equipaments culturals".

Tot el forjat entre el 1911 i el 1914 es va acabar després del cop d'Estat de Miguel Primo de Rivera el 1923. El dictador va ordenar la seua dissolució el 20 de març del 1925 després de gairebé onze anys de funcionament.

Per avui diumenge es preveu un acte de commemoració del centenari al Palau de la Generalitat.