Lleida és la tercera província de tot l’Estat amb la xarxa de carreteres estatals (les que són titularitat del ministeri de Foment, entre les quals es compten l’N-260, l’N-230 o l’N-240, entre d’altres) amb més risc d’accidentalitat (31,2%), solament superada per les de Girona (35,7) i Osca (31,7), segons un informe que el RACC va presentar ahir. No obstant, si en aquest bagatge se suma l’estat de les carreteres que depenen de la Generalitat i la Diputació –exercici que no s’ha dut a terme en l’estudi a nivell estatal–, Lleida passa a ser la província catalana amb més quilòmetres de carretera amb aquest nivell de risc (39,8% de la xarxa, 3,3 punts més que en l’anterior edició de l’estudi), registrant fins a sis trams amb risc “alt” o “molt alt” d’accident. A aquesta llista, a més, s’hi ha de sumar el tram de l’N-230 entre Vilaller i el límit de la província d’Osca, també considerat com un “punt negre”.
L’esmentat informe, no obstant, únicament té en compte els trams de més de 5 quilòmetres amb una Intensitat Mitjana Diària (IMD) de trànsit superior a 5.000 vehicles i amb almenys un accident mortal o ferits greus en els tres últims anys, cosa que deixa fora de les més perilloses vies com l’N-240, que segons els transportistes és la més crítica de la província. L’estudi també identifica els trams amb més sinistres de vehicles pesants, entre els quals n’hi ha dos a l’A-2 (entre la Panadella i Jorba i entre Cervera i la Panadella), la via amb un IMD més elevat de Lleida.
A l’utilitzar dades de l’any 2012 al 2014, l’informe no contempla el repunt de víctimes mortals que aquest any hi ha hagut a Lleida, que en el que va d’any 2015 ha registrat 45 morts. Dos d’ells van perdre la vida en el tram més perillós de la C-14, entre Ponts i Bassella, mentre que unes altres cinc persones van patir accidents fatals a l’N-230 al seu pas per poblacions de la Franja de Ponent com Alcampell, Benavarri o el Pont de Montanyana. En aquest sentit, aquest any també s’han registrat dos sinistres mortals a la mateixa via al seu pas per Bossòst.
