Lleida va reivindicar ahir a Barcelona el seu paper en la història de Catalunya amb la jornada Lleida 1707- Barcelona 1714. Més de 250 persones van assistir a un acte organitzat per la Diputació de Lleida al Born Centre Cultural de la capital catalana, que es va centrar en el setge que va patir Ponent el 1707 en el marc del Tricentenari. El conseller de Presidència, Francesc Homs, i el president de la Diputació, Joan Reñé, van ser els encarregats d’obrir l’acte. Homs va assegurar que hi ha moltes persones que «intenten atemorir-nos dient que ens quedarem pobres com a rates. No entenen res». El conseller va afegir que «si som una càrrega per a ells [Espanya], que ens deixin anar». Per la seua part, Reñé va destacar que «300 anys després, a les comarques de Lleida continuem als llocs més avançats de la defensa nacional del nostre país».
La jornada va continuar amb la taula redona a càrrec del director del Born, Quim Torra; el director del Consorci del Turó de la Seu Vella, Pep Tort; i el director de l’IEI, Josep Maria Solé i Sabaté. Aquest últim va explicar que «totes les guerres venien per Ponent, Lleida sempre ha estat clau ja que és l’entrada a Catalunya i un punt d’avituallament i farratge per a les cavalleries».
Per la seua part, Tort i Torra van destacar que la crueltat del setge al Convent del Roser (el 12 d’octubre del 1707, en mans de les tropes borbòniques a les ordres de Felip V en un lloc on van morir prop de 700 persones refugiades) va ser clau perquè la resta de Catalunya decidís «resistir a ultrança». L’acte va acabar amb la representació El setge de Lleida 1707, que narra aquests fets. L’espectacle, interpretat per actors lleidatans, parteix de la cantata Sur la prise de Lérida, amb personatges com un soldat a les ordres de l’exèrcit invasor, una agricultora i un comerciant de sedes.
entrada d’espanya
Els historiadors recorden que «totes les guerres venien per Ponent, Lleida sempre ha estat clau»
