L’ós, davant un futur incert

La troballa de 16 cavalls morts aquesta setmana com a conseqüència d’un atac de l’ós a Canejan ha revifat l’oposició a Aran als programes de reintroducció d’aquesta espècie al Pirineu. I ho ha fet mentre la Generalitat prepara l’alliberament d’un nou mascle el 2015, en el marc d’un programa Life finançat per la Unió Europea (UE) amb un pressupost de 2,43 milions d’euros. Davant dels plans per assegurar la continuïtat de l’espècie en el futur, ramaders i alcaldes aranesos recorden que problemes de cohabitació amb els plantígrads encara no tenen una solució satisfactòria, gairebé dos dècades després que França alliberés els tres primers exemplars a la serralada.

Els danys per predacions de l’ós sobre les ovelles s’ha reduït amb l’agrupació de ramats sota vigilància. Tanmateix, això no pot aplicar-se a vaques i cavalls que, segons el Conselh Generau, arriben a ferir-se si s’obliga exemplars de ramats diferents a compartir un mateix espai. Així, continuen sent vulnerables a atacs els danys dels quals van de vegades més enllà d’allò que ha estat devorat. És el cas de les 16 eugues i poltres de Canejan, trobats al peu del barranc pel qual es van estimbar al fugir.

El cobrament d’indemnitzacions del Govern per bestiar mort per l’ós s’ha complicat, a l’augmentar l’exigència d’indicis de predació. L’examen dels cadàvers sovint és impossible per descomposició o perquè els voltors els consumeixen, la qual cosa deixa empremtes, excrements i, potser, albiraments com a mitjans de prova.

També hi ha assegurances, si bé els ramaders consideren que les compensacions són insuficients en comparació amb el temps i esforç invertit en els animals.

L’assignació de més de dos milions de fons públics per a més óssos mentre desapareixen ajuts a la ramaderia com subvencions ambientals per portar ramats a pasturar fa créixer el malestar dels ramaders.

«Entre l’administració i l’ós, ens faran fora de la muntanya», resumeix Antonio Boya, president de l’Associació del Cavall Pirinenc Català d’Aran.