El tràngol ja ha passat. Ja vaig dir a València que amb el pas del temps s’aniria calmant tot i cada setmana que passi estarà més calmat, explicava ahir a Rufea Marc Màrquez, que ja torna a somriure després del tens final de temporada que li va tocar viure. »Ha estat una cosa que no la desitjo a cap pilot. No ha estat una situació fàcil per a Marc, però ja està més animat i ha pogut desconnectar amb els nens», afegia el seu germà, Àlex, un dels grans suports del gran de la saga i que també lluïa generós el seu somriure habitual i contagiós. Marc, en la segona jornada del seu campus Allianz Junior Motor Camp, va admetre que aquesta «és la millor manera de desconnectar. Rius amb els nens, veus que es diverteixen, que per a ells serà un record inoblidable. Tant de bo puguem repetir-ho», va afegir el de Cervera, que no va dubtar a reiterar que la meua mà segueix estesa per a Valentino i si vol, s’arreglarà.
Marc és una d’aquestes persones que no poden ocultar les emocions. I a Rufea, amb els 20 nens de 9 a 13 anys, se’l nota feliç. »Podria haver fet només la classe, però m’he implicat totalment. No deixa de ser una idea meua. Vinc el primer perquè tot estigui a punt i estem amb els nens fins a les sis, que és quan se’n van a fer els deures», va explicar. Rufea és la meua segona casa, va comentar. Aquí vaig aprendre a anar amb moto i tant de bo hagués tingut llavors el que hi ha ara durant el campus, va dir en relació amb tota la infraestructura que ha muntat Allianz per als nens, amb diferents carpes.
Martina Guarino, una jove napolitana, és una de les quatre nenes del Campus. Malgrat ser italiana té clar que «jo tifo per Marc», afirma sense dubtes quan se li pregunta si prefereix Valentino. «M’ha agradat sempre perquè és una persona molt optimista i positiva, sempre amb un somriure», explica. Paula Fajardo, de Castelldefels, admet que ser al Campus de Rufea «és un somni fet realitat. Quan em va dir la meua mare que vindria no vaig poder parar de cridar», afegeix la jove pilot, que avui compleix 14 anys.
