Marc Màrquez, que a Austin va firmar la millor arrancada en l’era MotoGP amb dos victòries en les dos primeres carreres, afrontarà el Gran Premi de l’Argentina d’aquí a dos setmanes amb opcions d’igualar els tres triomfs inicials que van aconseguir l’italià Valentino Rossi el 2001, els nord-americans Freddie Spencer el 1983 i Kenny Roberts el 1980, i el britànic Barry Sheene el 1976, tots ells quan la categoria es denominava 500 centímetres cúbics.
Amb quatre victòries es manté l’australià Mike Doohan, que ho va aconseguir el 1992 amb el mateix equip que Marc, el Repsol Honda, i més lluny ja queden els assoliments del llegendari italià Giacomo Agostini, que va encadenar cinc victòries el 1972, vuit el 1971 i deu el 1970, xifres pràcticament inabastables malgrat la voracitat del pilot de Cervera.
Amb dos victòries també van començar els seus campionats de 500 Kenny Roberts Jr el 1999, el mateix Doohan el 1995 i 1997, el nord-americà Wayne Rainey el 1990 i el finlandès Jarno Saarinen el 1973, entre d’altres.
Després de guanyar a Qatar, on arribava lesionat i no era el lloc més propici per a les Honda, i a Austin, on sortia com a guanyador en totes les apostes, el Mundial arribarà el 27 d’abril a l’Argentina, un traçat on Marc Màrquez pot tornar a tenir avantatge.
Ningú no té referències del circuit de Termas de Río Profundo i això li va molt bé al lleidatà, que si encadena la tercera victòria consecutiva es col·locaria en una posició de privilegi en el campionat i assestaria un cop psicològic important als rivals abans que el campionat torni a Europa amb la cita de Jerez.
a dos de doohan
L’australià va aconseguir 4 victòries al començament de la temporada 1992 amb l’equip Repsol Honda
