Mas defensa el procés sobiranista i alerta del cost que tindria frenar-lo

Artur Mas va aprofitar ahir la seua participació en la XXV Trobada al Pirineu per enviar un missatge clar en política econòmica. Va afirmar que el dèficit fiscal, que va xifrar en un 8% del PIB, frena i resta a Catalunya, que aporta a l'Estat el 19% dels ingressos públics, per sobre del pes de la població catalana sobre l'estatal, la qual cosa la situa, va dir, en una situació complicada que resta capacitats i possibilitats. Va insistir que "no hem negat la solidaritat cap a altres indrets de l'Estat, però ha de ser digerible". Per això, en clau de defensa del procés sobiranista, va dir que "necessitem instruments normals (d'Estat) per tirar endavant". En aquest punt, una vegada més, va remarcar que Catalunya té un projecte i que insistirà per poder acordar amb l'Estat el procés sobiranista. Però es va queixar que "quan truquem a la porta no hi ha resposta clara en positiu més enllà de l'enrocament". El projecte, va afegir, ha de continuar endavant i "el preu que pagaríem avui per no seguir endavant seria molt car".

Amb tot, va defensar que "ningú no és el nostre enemic en el procés", encara que sí que "tenim adversaris durs", en referència una vegada més a l'Estat, que va culpar d'una política d'escapçament de l'autogovern i un gir cap a la recentralització. Va defensar que Catalunya vol continuar estant a la UE, l'euro, Schengen i l'OTAN i que ningú no s'ha manifestat contra un futur català en el si de la UE. Segons la seua opinió, Catalunya només podria quedar al marge de la Unió en cas que algun país vetés la seua permanència, una cosa que, va dir, ningú ha plantejat. Amb tot, va dir lacònicament, les certeses absolutes no les té ningú en res i cal assumir riscos cada dia. Va assegurar que el plantejament ara no és la independència sí o no, sinó que els catalans puguin pronunciar-se sobre el seu futur.

La primera part de la seua intervenció va tenir un accent més econòmic, sense deixar entre línies el procés, i va destacar que països de mida reduïda com Finlàndia, Suècia, Dinamarca o Holanda són, juntament amb Alemanya, els més competitius a Europa i els que tenen un estat del benestar més sòlid. Va fer un repàs d'aspectes econòmics en els quals "ens juguem el tipus en el futur" i que van en el camí positiu, com la internacionalització amb exportacions clarament a l'alça, la reducció del fracàs escolar i la investigació. Va afirmar que la Generalitat no té vocació de fer d'empresari, però va defensar actuacions com les dutes a terme amb les estacions d'esquí en crisi.

Es va preguntar què fer en aquest cas si la iniciativa privada no tira endavant i si es pot condemnar, va remarcar, un territori, el Pirineu, a la inoperància, la descapitalització i la immigració o, al contrari, actuar. Però va admetre que hauria preferit que el Govern català no hagués hagut d'actuar en el sector de la neu.