Més de 700 persones, en una de les edicions més freqüentades, van pujar aquest diumenge al port de Salau per reivindicar la germanor occitanocatalana i, d’aquesta manera, preservar la cultura i llengua pròpies. Va ser la XXVIII Pujada organitzada pel Cercle d’Agermanament Occitano-Català (CAOC). Els primers assistents van començar a arribar al port cap a les nou del matí des del Pallars Sobirà i la zona de l’Arieja i cap a les 12.00 es va donar inici als actes amb la hissada de banderes i el cant dels himnes català i occità.
Intervencions
Durant els parlaments, en els quals van participar alguns alcaldes de la zona, es va sol·licitar el vot en les pròximes eleccions de 27-S per a candidatures que tinguin en compte la realitat aranesa. De fet, en aquesta ocasió va ser-hi present Mireia Boya, número dos en la llista de la CUP a Lleida per a les eleccions del mes pròxim i regidora a la localitat aranesa de Les. També hi van ser presents altres membres de l’Assemblea Nacional Catalana (ANC) de la Val d’Aran.
Va seguir un dels moments més esperats del dia, com va ser el repartiment de formatge francès i vi català que, a causa de la gran afluència de participants, van ser escassos per donar la seua ració a tots els excursionistes, va explicar la presidenta de l’entitat organitzadora, Núria Ontiveras. Després de menjar, es van interpretar peces de música tradicional occitana i catalana i es van ballar danses populars, un apartat ja habitual en la pujada al port. Cap a les tres de la tarda va començar el descens des del cim de la muntanya.
Segons Ontiveras, «any rere any la pujada al port de Salau s’ha fet gran, al marge dels anys en els quals ha fet mal temps. En aquesta edició, el bon temps després de les últimes tempestes ha animat més persones i això ha provocat que la participació fos una de les més nombroses que es recorden», va indicar. Va reafirmar que la germanor entre catalans i occitans s’ha de constatar cada any perquè no es perdi, ja que incideix en els trets propis de la cultura i d’un idioma específic a fi de trobar els instruments que els impulsin i els donin prioritat al territori.
