Les excavacions al jaciment romanorepublicà de Monteró del segle II aC, a Camarasa, han posat al descobert part de la muralla que tanca el fortí, així com una estança associada al comandant amb diverses estructures de combustió. El perímetre, els forns i una creu de balança són part de les troballes més rellevants de la passada campanya, efectuada entre els dies 13 i 24 de juliol amb vuit arqueòlegs, entre estudiants de la UAB i la UB, així com personal investigador de l’Institut Català d’Arqueologia Clàssica (ICAC), dirigits per Jordi Principal del Museu d’Arqueologia de Catalunya (MAC). Principal va explicar que la intervenció permetrà "obrir noves hipòtesis sobre l’edificació del fortí i els seus usos, a més de confirmar que era més gran del que crèiem ja que supera els 10.000 m2", va assenyalar. Així mateix, els forns podrien demostrar que s’havien destinat a treballar amb metalls, encara que s’haurà de confirmar.
El jaciment és un fortí situat al cim del turó de Monteró, que controla part del pla de Lleida i el curs del riu Segre. Es creu que va ser construït per l’exèrcit romà al voltant del 125 aC, amb la intenció de vigilar el territori i rutes de comunicació de la zona. "No volien controlar la població, sinó el territori", matisa Principal.
Les excavacions van començar el 2002 i des del 2014 la intervenció s’emmarca en un projecte més ampli: El nord-est de la Citerior d’Escipió Emilià a Cèsar: la militarització del paisatge com a model de gestió territorial. Inclou altres jaciments, com ara la torre de Tentellatge, a Navès (Solsonès), així com Puig Ciutat i Camp de les Lloses (Osona).
