Mig miler d’estudiants universitaris i d’instituts es van manifestar ahir a Lleida en contra de la reducció dels graus de quatre a tres cursos i l’ampliació dels màsters, d’un a dos (el denominat 3+2), convocats pel Sindicat d’Estudiants dels Països Catalans (SEPC) i amb el suport del Consell de l’Estudiantat de la Universitat de Lleida (UdL). El seu portaveu, José Lasala, va assegurar que aquest canvi encarirà les carreres un 71% i passaran a costar una mitjana de 16.000 euros, fet que «expulsarà les classes populars de la universitat». Va afirmar també que aquesta reforma «fa perdre autogovern la universitat i permet l’entrada d’empreses amb veu i vot» i va afegir que la UdL podria perdre carreres «amb pocs alumnes i poc competitives».
Els manifestants van recórrer, tallant el trànsit de manera pacífica, rambla d’Aragó, avinguda Catalunya, Blondel, avinguda de Madrid i Francesc Macià per acabar a la plaça Sant Joan amb la lectura d’un manifest i sense cap incident. Durant tot el recorregut van corejar consignes com «l’educació no és un negoci» i «parem el 3+2». Al passar davant de la delegació de la Generalitat i el PP van cridar «culpables» i davant de la Paeria, «menys corbates i més educació».
Els alumnes estaven cridats també a la vaga, però a la UdL només va ser massiva a la facultat d’Educació, Psicologia i Treball Social, on es van fer només 4 de 27 classes. A la Politècnica, Lletres i Dret i Economia el seguiment va ser mínim i a Ciències de la Salut i Agrònoms, nul, segons la mateixa UdL. Als instituts, va tenir repercussió sobretot entre els alumnes de cursos superiors. Per exemple, al Guindàvols van fer vaga un 70% dels estudiants d’FP i un 50% al Ronda (més un 20% dels de Batxillerat). Per la seua part, al Joan Oró no van anar a classe especialment els alumnes d’aquestes dos etapes educatives i al Torrevicens un 30% del global d’estudiants van seguir la vaga.
En el conjunt d’universitats catalanes el seguiment de l’aturada va ser desigual i a Barcelona es van manifestar milers d’estudiants. De fet, la mobilització estava convocada a tot l’Estat. El secretari d’Universitats, Antoni Castellà, va destacar que hi va haver piquets a Dret de la UB i talls als accessos als entorns de l’Autònoma i va compartir la reivindicació del SEPC, que reclama no aplicar el decret si no s’acompanya de màsters amb preus públics i beques suficients. «Aquest decret no és una reforma, sinó que planteja que una competència que era exclusiva de l’Estat es traspassi a les comunitats» i va reiterar la seua aposta que a Catalunya convisquin graus de quatre anys i altres de tres amb màsters d’un o de dos anys, igual que succeeix a Europa, va assegurar.
repercussions
Els convocants diuen que el canvi encarirà un 71% les carreres i que la UdL en pot perdre algunes
