«Un dia anàvem a l’església i em va dir que tornés a casa a treure’m el pintallavis que portava. M’hi vaig negar i em va trencar la roba. Em va deixar nua en ple carrer perquè hagués de tornar.» Aquest va ser el dia que Michelle, una veïna de Lleida d’origen brasiler, va entrar a l’infern. Tenia només 16 anys, vivia llavors al Brasil i feia un any que estava amb la seua parella, amb la qual ja tenia una nena de sis mesos. Tot va anar a pitjor des d’aquell dia. «No em deixava tenir amics, ni treballar si no era amb ell. Es quedava els diners que guanyava i sempre anava amb blaus.
Vaig viure en les meues carns l’atac d’un psicòpata pitjor que els de les pel·lícules», recorda aquesta jove de 29 anys, avui refugiada a la casa que l’associació La Dona Samaritana té a Lleida per a dones maltractades o en risc d’exclusió i que aquest any ja n’ha atès 53, el triple que el 2013. Michelle va tornar a quedar embarassada, però la seua parella no va desistir. Quan la petita tenia 1 any es va separar, però la situació va empitjorar. «Llavors va intentar matar-me. Em perseguia les 24 hores, entrava a casa i m’amenaçava de desfigurar-me la cara. No hi havia dia que no em pegués.» Michelle recorda el dia que va dir prou i va prendre la decisió més dura de la seua vida. «Em va treure una pistola. La meua mare, que havia vingut a Espanya, em va dir que me n’anés amb ella. Vaig entendre que si no ho feia em mataria, però per salvar-me vaig haver de deixar les filles allà. Sense el permís del pare no podia emportar-me-les. Abans d’anar-me’n em va advertir que faria tant mal a les nenes que hauria de tornar i llavors em mataria.» Michelle tenia 22 anys quan va arribar a Lleida. La seua exparella va ser assassinada fa tres anys al Brasil per un assumpte de drogues. «No imagines quant vaig desitjar la seua mort. Em va marcar per a tota la vida perquè em sento com si fos una dona de 60 anys. Els maltractadors mai canvien. Si no hi ha respecte no hi ha res.» El somni pel qual lluita ara és tornar al Brasil i recuperar les seues filles.
