La regulació de l’ús del català a la Paeria, d’actualitat des del pacte entre PSC i C’s el juliol passat, va tornar a centrar ahir la discussió en un ple municipal més aviat de tràmit. Una moció de Ciutadans sobre la millora de la senyalització «amagava», van denunciar CiU, ERC, la Crida i el Comú, la voluntat d’implantar el bilingüisme en els senyals indicatius de Lleida, contra la qual cosa van fer front comú. El text, que es va aprovar amb els vots de PSC, C’s i PP, exigeix, a més de la millora dels senyals, la seua adequació a la llei. Cita expressament l’article 56 de la llei 6/2015, de trànsit, que fixa que «les indicacions escrites dels senyals s’expressaran, almenys, en la llengua espanyola oficial de l’Estat».
El tinent d’alcalde Fèlix Larrosa va reduir el debat a una qüestió legal i va recordar que el síndic de greuges ha recomanat que els senyals també estiguin en castellà. «No dramatitzin, no hi ha una batalla entre idiomes, sinó una normativa a complir. Es fa des del 2011, quan es van començar a renovar els senyals fruit de recursos per sancions imposades perduts per aquest ajuntament», va afirmar. C’s va insistir que el debat era sobre senyals i no sobre llengua. «És una moció amb una proposta de mobilitat, en cap moment vol amagar res de forma perversa», va dir Ángeles Ribes.
En un punt anterior, C’s va advocar per la supressió del Consorci de Normalització Lingüística, que veuen polititzat i inútil. «Es passen la vida malparlant del PP perquè utilitza la llengua per fer política i vostès no han fet res més que utilitzar la llengua per generar confrontació», va afirmar Joan Vilella (PP), amb referència a CiU, ERC i Crida. No van convèncer els quatre grups contraris, que van carregar contra l’acord. «Volen perpetrar un nou atac al català buscant conflictes imaginaris, per molt que ho vulguin amagar,» va declarar el líder de CiU, Toni Postius. Va acusar PSC, C’s i PP de «voler retrocedir en el temps deixant l’ús preferent del català», i va qualificar els socialistes d’»esclaus» de C’s. Aquesta afirmació va indignar l’alcalde, Àngel Ros, que va remarcar que «no tolero lliçons de catalanitat».
Carles Vega (ERC) va recordar greuges previs patits per la llengua catalana. «La bilingüització és l’avançada de la substitució d’una llengua, perquè la més feble socialment acabi sent desplaçada», va dir. De la mateixa opinió es va mostrar Francesc Gabarrell (Crida): «És una trampa de C’s als lleidatans per fer-los partícips del seu model bilingüe i que aparegui el nom de Lérida a la via pública. El nom és Lleida«, va reivindicar. Carlos González, del Comú, també va censurar que s’amagui el «motiu real» de la moció, que, malgrat tot, va ser aprovada per 14 vots a 13. La Plataforma per la Llengua va considerar que així Ros «fa un pas enrere en la defensa de la normalització lingüística», la qual cosa Larrosa va negar rotundament.
Moció per la renda garantida
El ple va aprovar ahir, amb l’única abstenció de C’s, una moció promoguda per una vintena d’entitats i partits per reclamar una renda garantida ciutadana. El professor de la UdL Pere Enciso, en representació dels promotors, va assenyalar que «la crisi ha convertit la pobresa en estructural» i va considerar que aquest subsidi és la via per «assegurar els mínims d’una vida digna per a les persones».
També es van aprovar per unanimitat una moció presentada per Antisida per denunciar la discriminació de les víctimes del VIH i una altra de suport als celíacs. A més, van tirar endavant una moció del PP per demanar un programa de microurbanisme a Lleida (vegeu SEGRE d’ahir) i una altra d’Esquerra sobre associacionisme cultural. En canvi, es va rebutjar una moció de la Crida que demanava més mesures per acollir millor els temporers.
