Lleida viu un any excepcional quant al nombre de tempestes de pedra aquesta primavera i estiu. Ahir, la primera zona a patir-ne, a les 3.30 hores de la matinada, va ser la zona compresa entre Benavent de Segrià i Rosselló. Encara que en aquelles hores van ser pocs els que van contemplar la tempesta, Maite Torà va explicar des de l’ADV Terres de Ponent que les plaques col·locades per analitzar la força dels fronts demostren que la mida del granís va tenir, com a màxim, la mida de cigrons. "Va caure amb molta aigua i, de fet, a la zona es van recollir dissabte entre 25 i 30 litres d’aigua per metre quadrat", va indicar.
Això no va impedir que, ja de dia, encara es poguessin observar malles antipedra en quantitats significatives de granís. A més, es podia apreciar fruita marcada, en especial préssecs, en aquelles explotacions que no tenen aquesta mesura de protecció contra les precipitacions en forma de gel.
Hores més tard, un altre front virulent va descarregar al Solsonès. Concretament en el cas de Sant Llorenç de Morunys, els carrers van quedar amb una capa blanca de granís. Fonts agràries confien que els possibles danys en explotacions s’hagin vist minimitzats per les dates en què ha descarregat la pedra i el tipus de cultius de la zona, on predomina el cereal. Ahir a la nit, els radars apuntaven també a granís entre Valldellou i Ivars de Noguera.
Els agricultors destaquen que la primavera i l’estiu d’aquest any estan sent especialment intensos quant a tempestes, i no són pocs els que asseguren que mai no n’havien vist tantes en una campanya. Maite Torà ratifica que aquest any es troba "per sobre de la mitjana" quant al nombre de dies de pedra. De moment, se n’han registrat almenys 14 amb danys que poden qualificar-se de significatius. Tanmateix, la tècnica de l’ADV Terres de Ponent explica que hi ha hagut altres campanyes, com la de l’any passat, que encara que van ser menys els fronts tempestuosos aquests van ser més forts i nocius i van afectar un major nombre d’hectàrees. De fet, va qualificar el d’ahir al Segrià de molt localitzat.
La situació meteorològica d’aquest any ha fet revifar de nou el debat sobre la necessitat i idoneïtat o no de recuperar la lluita amb cremadors i iodur de plata o apostar per les malles.
