Pagesos de Lleida veuen desfasada la normativa d'aplicació dels purins com a fertilitzants

Agricultors de Lleida estan comprovant que la quantitat de nitrogen (N), fòsfor (P) i potassi (K) que contenen els purins que utilitzen com a fertilitzant per a les seues finques és menor de la que es pensava fins ara. Ho fan gràcies a una màquina que permet, entre altres coses, analitzar al detall la composició exacta dels purins quan passen de la bassa d'emmagatzemament a la cisterna que serveix per dur-ne a terme l'aplicació. El resultat, segons fonts consultades per SEGRE, "està trencant esquemes", perquè redueix significativament la quantitat de N per metre cúbic (m3) de purins respecte als estàndards fixats pel Govern català en les seues taules teòriques.

Segons els estàndards que inclou la normativa d'aplicació de purins, un porc d'engreix produeix uns 7,25 quilos de N a l'any, mentre que els purins excretats pel mateix animal assoleixen els 2,15 m. El resultat, segons la teoria, és que un porc produeix gairebé 4 quilos de N per m i any. No obstant això, segons les anàlisis d'aquesta nova eina tecnològica ja disponible a Lleida, la quantitat de N per metre cúbic és menor a la que estandarditza la Generalitat per a qualsevol explotació de Catalunya.

Aquest fet podria reduir la superfície de terreny necessària per aplicar els purins que actualment es generen a les granges de porcs -una excessiva aplicació podria contaminar el terra-, ja que es reduiria la concentració de N i permetria gestionar millor aquestes dejeccions quan encara es palpa la crisi pel tancament de les plantes de gestió de purins, que precisament estan provocant que molts ramaders es plantegin fortes inversions per emmagatzemar més purins.

El descens de les quantitats de N als purins es deu a l'evolució de la dieta dels animals, sempre enfocada a aconseguir un pinso que maximitzi la digestió per part del porc de la proteïna vegetal i, per tant, afavoreixi l'engreix en el menor temps possible i redueixi el residu en els purins.

Lluís Viladrich, responsable de cereals de JARC, és un dels primers agricultors lleidatans que han adquirit aquesta màquina (de fabricació catalana) i explica, a més, que permet canviar el sistema tradicional d'abocament per un altre de molt més controlat que elimina les pudors -els purins s'injecten a terra en lloc de llançar-los a l'aire- i evita que es perdi fins a un 90% del valor nutritiu dels purins.

El sindicat JARC està recopilant dades per reclamar a la conselleria d'Agricultura que actualitzi les taules que regulen l'aplicació dels purins, a banda de valorar l'ús d'aquestes noves tecnologies.