Pitjor, impossible

L’Actel Força Lleida va encaixar ahir la tercera derrota consecutiva en l’arrancada de la temporada, després de perdre a la pista del San Pablo de Burgos (67-43). No va ser una derrota qualsevol, va ser la demostració del molt recorregut que li queda encara a aquesta plantilla, ja que ahir va mostrar la seua pitjor versió. De fet, feia molt de temps que no es veien tantes mancances en l’equip, i en algunes fases del partit va ser preocupant, ja que, en cas de no haver estat el San Pablo el rival, el marcador hauria estat d’escàndol.

Caldrà revisar una vegada i una altra durant aquesta setmana l’horrible primer quart, en el qual només la falta d’encert del rival va salvar l’equip de Joaquín Prado d’acomiadar-se de les seues opcions a les primeres de canvi. Va tardar gairebé 5 minuts a anotar la primera cistella i fins i tot el tècnic va haver de demanar temps. Només Jorge García, al qual, a més, li van assenyalar una tècnica per flopping, va salvar els mobles. L’inici era un malson. Prado va buscar alternatives a la banqueta, però ni així. Els burgalesos van assolir una màxima de 8 (12-4) gairebé sense voler i amb Poscic en pla estel·lar. Només l’empenta de Josep Pérez i la davallada en defensa dels castellans van permetre que els lleidatans continuessin amb vida al final d’un primer quart per esborrar de la memòria com més aviat millor (12-9).

Però si els primers deu minuts van ser realment dolents, el segon parcial es va endur la palma. No hi va haver ni un jugador de l’Actel Força Lleida que se sentís còmode a la pista; a tot estirar, Sutina. Amb aquest bloqueig inaudit en atac i una defensa tova, a un San Pablo treballador no li va costar gens superar la barrera dels deu punts i obligar Prado a aturar de nou el partit. A més, Fornas, com és habitual, s’entona davant del Lleida, i amb dos accions el marcador es va disparar fins al 28-13. Ja hem dit que, per sort, ahir era el San Pablo el que tenia davant l’Actel Força Lleida, perquè amb qualsevol altre rival ja no hi hauria hagut res a disputar en la segona meitat. Al descans, 28-15 i una dada aclaridora: 16 pilotes perdudes en només 20 minuts de joc. I en el Burgos, 0 de 12 en triples.

Una esmaixada de Marshall, que va volar per sobre de diversos rivals, en els primers compassos de la represa semblava mostrar que l’Actel Força Lleida havia sortit a la pista amb aires renovats i amb molta més actitud que en els primers 20 minuts. Però va ser un miratge. Va aparèixer de nou l’home del partit, Poscic, després del primer triple de tot el temps que s’havia jugat, obra de Huertas, i el San Pablo va acabar per trencar el partit assolint els 20 punts de diferència (37-17). Des de la banqueta lleidatana, quedava poc més que desesperar-se, perquè cada atac era una calamitat. Ahir no sortia res de res. Fins i tot l’ambient d’El Plantío era de calma total, ja que l’afició era conscient que per molt malament que ho fes el seu equip acabaria derrotant un Lleida gairebé entregat.

Una lleugera reacció, gràcies a Marshall i Sutina, dos dels homes més actius en el tercer quart, va fer que Andreu Casadevall hagués de demanar temps amb el 41-27, no fos cas que al final tanta relaxació li sortís cara al seu equip. Res que Poscic i un triple d’Edu Martínez sobre la botzina no solucionessin. Deu minuts per al final del malson a Burgos amb el 46-28 al marcador.

En l’últim quart, s’esperava una última reacció, almenys per orgull. Però no va tardar el Burgos a mostrar de nou les mancances del Lleida i, amb una màxima de 23 (52-29), Prado va demanar temps desesperat, ja que fins i tot la seua pissarra va acabar per terra. Encara hi va haver temps perquè Casadevall s’arribés a posar nerviós, amb una última reacció dels lleidatans (55-37). Però el partit estava més que sentenciat per a un San Pablo que sort va tenir de trobar-se ahir una de les pitjors versions del Força Lleida dels últims anys. Ara caldrà analitzar en profunditat el partit i continuar treballant, perquè queda molt encara per polir, si no es vol patir per la salvació.