Deu anys després que el llavors patronat de la Seu Vella aprovés sol·licitar a la Unesco la declaració de patrimoni de la humanitat per al principal monument lleidatà, ahir es va fer finalment el primer pas en el que es presumeix llarg viatge per optar a aquest prestigiós aval internacional. En un acte presidit per l’alcalde de Lleida, Àngel Ros, es va presentar als mitjans de comunicació l’ampli dossier de la candidatura -una memòria de més de 200 pàgines que detalla els valors patrimonials, arquitectònics, històrics, artístics i immaterials del turó, acompanyada de cinc volums complementaris més en dos capses-, que s’entregarà el pròxim 10 de febrer al conseller de Cultura a Barcelona. Conscients que la candidatura únicament com a monument té en l’actualitat ínfimes possibilitats de prosperar, el dossier del turó de la Seu Vella es titula amb tota la intenció Paisatge de memòria, fita monumental i buit urbà i incideix especialment en el caràcter del conjunt com a paisatge cultural, urbà i històric. Per aquest motiu, el dossier no només repassa les característiques artístiques i arquitectòniques úniques sinó que s’atura a valorar els aspectes històrics i urbanístics del conjunt. L’alcalde va assenyalar que «la declaració és una ambició des de fa molts anys de tots els lleidatans que estimem la Seu Vella; és una aspiració que el turó sigui reconegut també pels catalans i a nivell internacional». Ros va defensar que Lleida reivindica «des del rigor científic» la declaració per part de la Unesco i, en aquest sentit, va recordar que «el turó ha sigut protagonista en la història europea, des que va començar la construcció de la Seu Vella fa vuit segles, quan la capital del Segrià era el centre geogràfic de la Corona d’Aragó i s’ordenaven campanyes de conquesta des del castell del rei». Per aquesta raó, l’alcalde va afegir que «800 anys després, volem que un conjunt monumental que ha contribuït a la història d’Europa sigui declarat patrimoni de la humanitat».
El director del Consorci del Turó, Pep Tort, va assegurar que «la Unesco està canviant els seus criteris i exigències per valorar qüestions com la identitat, l’autenticitat i el paper integrador i educador del patrimoni». En aquest sentit, Tort va assenyalar que «sense menysprear el valor artístic del monument -amb un claustre i un campanar únics-, serem la primera candidatura que destaca el concepte de paisatge cultural, humà i urbà».
L’acte va comptar també amb la presència de la regidora de Cultura, Montse Parra, que va afirmar que «en els últims anys hem aconseguit entre tots omplir la Seu Vella de vida social i cultural», i del secretari de l’associació Unesco-Lleida, Òscar Castro, que va comentar que «aquesta memòria és la primera pedra de la candidatura, que ajudarà també a despertar la consciència social del bé cultural que tenim a Lleida».
D’altra banda, l’alcalde es va mostrar convençut que «una candidatura cultural i de patrimoni com aquesta ha d’estar protegida de l’acció política», amb referència a possibles obstacles del Govern per culpa de l’actual procés sobiranista a Catalunya.
