L’esport, com a la vida, té diferents estrats socials i arribar a professional no t’assegura una estabilitat econòmica. Amb la crisi, molts esports s’han ressentit i el ciclisme n’és una bona prova. Actualment només subsisteix un equip espanyol a la màxima categoria mundial (World Tour), el Movistar; un altre en segona (Profesional Continental), el Caja Rural; i dos a la tercera (Continental), el Murias Taldea basc i el Burgos BH, en el qual milita el lleidatà Arnau Solé, que acaba de renovar.
Únicament quatre formacions per a un ampli planter de ciclistes, una situació que obliga molts a buscar-se la vida a l’estranger per assolir el seu somni de córrer en professionals. És el cas de dos lleidatans, Marc Vilanova, de Tremp, i Rubén Caseny, de Vielha, que aquest any ha estat a l’Start-Massi, d’origen paraguaià però amb seu a Bèlgica.
La seua experiència no ha estat del tot bona, especialment en la part econòmica. En aquest sentit, els dos han hagut d’assumir una part important del pressupost de l’equip, i tot plegat gràcies als patrocinadors personals.
“No ens ha sortit molt a compte, diguem que a nivell econòmic ha anat bastant malament”, reconeix Vilanova, que xifra en uns 3.000 euros l’aportació que ha hagut de fer aquesta temporada. I és que, en aquest sentit, han hagut de fer-se càrrec de les despeses dels desplaçaments a Bèlgica, on ha estat concentrat l’equip tot l’any, així com les dietes. “Ens havien dit que alguna cosa hauríem de pagar, però no fins a aquests extrems. Ha estat decebedor”, apunta el ciclista pallarès, que afrontava la seua primera experiència en el món professional.
Per la seua banda, Rubén Caseny, de 29 anys i que en el seu cas era la tercera campanya en la categoria Continental, reconeix que “en el ciclisme actual gairebé has de pagar per córrer. Està clar que no ens guanyarem la vida ni ens convertirem en milionaris, sinó que correm per la passió que tenim”. Malgrat la mala experiència, tots dos estan a punt de firmar contracte amb un club de recent creació amb unes condicions molt millors. “Tampoc ens compensarà econòmicament, però almenys no perdrem diners com aquest any”, assevera Marc Vilanova, de 28 anys.
Coincideixen que “falten més controls antidopatge”
Tant Marc Vilanova com Rubén Caseny coincideixen a denunciar la falta de controls antidopatge en la categoria Continental, en què són poc freqüents. Una prova és que el ciclista aranès no en va passar cap en tota la temporada i el de Tremp només un, just a la prova del seu debut a l’Africa Tour, a Algèria, on va donar positiu el guanyador. “Falten més controls. A nosaltres ens beneficiaria”, apunten. Cap dels dos dubta a reconèixer que el dopatge és present en el ciclisme i que és fàcil de detectar. “Es nota molt qui va dopat i qui no. Porten dos marxes més que la resta i fan coses que no són normals. Si vull millorar el meu rendiment, me n’aniré a Andorra a entrenar-me en altura i cuidaré la meua dieta, però no m’injectaré cap substància”, apunta Vilanova.
