L’associació que reuneix els més de 160 ramaders afectats a les Garrigues pel tancament de les dos plantes de purins de Juneda planteja reobrir-les per aprofitar almenys part d’aquestes instal·lacions: les que permeten generar electricitat a partir del gas metà que alliberen les dejeccions. És una cosa que no permetria per si sol gestionar l’excedent de purins de la comarca de més de 200.000 metres cúbics a l’any, però sí que permetria obtenir rendibilitat d’uns complexos que van sumar en el seu dia una inversió de més de 33 milions d’euros.
La proposta de l’entitat planteja augmentar la producció de biogàs barrejant dejeccions ramaderes amb altres rebutjos, que podrien anar des de cadàvers animals fins a escombraries orgàniques urbanes de les Garrigues. El procés permet generar electricitat per a la venda, la qual cosa suposaria un benefici fins i tot després de les retallades del ministeri d’Indústria a les energies renovables, a causa que els crèdits que van permetre construir les plantes ja estan saldats.
D’altra banda, aquest tractament, conegut com a biodigestió, desposseeix la matèria orgànica de la pudor de la descomposició i permet utilitzar-la en finques ecològiques i cultius pròxims a zones habitades, en els quals no es permet abocar purins sense tractar. L’entitat va presentar ahir en assemblea aquesta proposta, que es planteja com a complement a altres iniciatives com assolir una reducció del 35% en els nitrats de les dejeccions a través de canvis en la dieta dels porcs i incrementar la superfície en la qual abocar els purins com a fertilitzant. Entre aquestes es troba el projecte de construir grans basses mòbils, muntades sobre un tràiler, per fer viable el trasllat de dejeccions a camps que encara no les utilitzen com a adob (com va avançar SEGRE dissabte). A tot això se sumen unes altres dos propostes noves. Una d’aquestes consisteix a assolir acords amb agricultors i empreses agrícoles amb més de 100 hectàrees al radi d’acció de les plantes tancades (Borges, Juneda, Arbeca i Puiggròs), en virtut dels quals se’ls pagaria per retirar purins de granges i aplicar-los com a adob a les seues parcel·les. L’altra suposa construir basses de purins en finques agrícoles fora d’aquest radi d’acció i donar a agricultors purins per adobar els seus camps.
basses ‘clau en mà’
Proposen dotar de basses finques agrícoles perquè agricultors puguin utilitzar els purins com a fertilitzant
