L’ICG Lleida Llista va sumar ahir només un dels tres punts que va merèixer contra un Igualada que es va veure beneficiat pels ajuts arbitrals i pels errors lleidatans, que van veure com el seu màxim golejador, Andreu Tomàs, reapareixia després d’un mes lesionat per firmar el gol del definitiu 3-3. El pallarès va ser el gran protagonista. Feia just cinc setmanes que queia lesionat però ahir, un mes abans del que estava previst, es vestia de curt disposat a ajudar si feia falta. I vaja si va fer falta. Quan el partit apuntava a una nova derrota, Albert Folguera se la va jugar donant entrada al seu màxim artiller i li va sortir a cor què vols. Abans d’això, l’ICG va ser molt millor sobre la pista que l’Igualada, però durant la primera meitat va haver de jugar contra set, ja que la parella arbitral va fer de les seues. Quan encara s’estava celebrant el gol de Carles Trilla, que havia transformat un clar penal, els col·legiats castigaven el Llista amb una pena màxima que va venir precedida per una clara falta del jugador barceloní, la qual cosa va encendre els ànims de Folguera i del públic. Oller no va fallar i va restablir la igualada (1-1).
Però allà no va quedar el desconcert arbitral, ja que tres minuts després va castigar amb targeta blava una acció discutida de Lluís Rodero, cosa que li va suposar l’exclusió momentània i una falta directa que, per sort, Lluís Tomàs va aturar. L’ICG, no obstant, no va abaixar els braços, encara que va evidenciar molta precipitació i alguna llacuna. En una d’aquestes va deixar sol l’exllistat Dani López davant de Tomàs, que aquesta vegada no va poder fer res per evitar l’1-2.
A la represa, l’ICG va intensificar encara més el seu domini i va tenir el premi en forma de penal. La pena màxima, no obstant, no la va aprofitar Trilla. Un altre cop a la moral, però va tornar a refer-se i Necchi, en dos ocasions, va poder aconseguir l’empat. Però del 2-2 es va passar a l’1-3 en un contraatac letal que va culminar Molas. Encara així, els de Folguera van evidenciar un gran poder de reacció i en el mateix minut Rodero va escurçar distàncies (2-3). Tornava a haver-hi partit. En aquest tram, els porters es van erigir en protagonistes, sobretot Deitz, que va detenir una falta directa a Rodero. Va ser llavors quan Folguera, a sis minuts i mig per al final, se la va jugar i va posar en pista Andreu Tomàs. La jugada li va sortir perfecta, ja que el pallarès va aprofitar als tres minuts d’entrar un rebuig per situar el definitiu 3-3, un gol que va celebrar abraçant-se a la fisioterapeuta Núria Grífol, artífex que reaparegués abans de temps. «El que ella ha fet no té preu, perquè treballar a les deu de la nit a ningú li agrada i ella ho ha fet moltes vegades. No hauria d’haver jugat, però he decidit fer-ho», va dir. En els últims dos minuts encara va poder canviar el signe del partit, però Lluís Tomàs va evitar fins a quatre ocasions de gol de l’Igualada i Lluís Rodero, a 18 segons del final, va enviar al pal una falta directa. Al final, un punt que permet als llistats augmentar a 7 punts la distància amb la zona de descens gràcies a la derrota del Mataró davant del Vendrell.
