Els Pull My Strings són Miquel Allué, Pau San Martín, Joan Amenós i Xavier Botargues, tots ells de les terres de Lleida. Ara es troben presentant Alter Egos, el tercer disc de la seva carrera, ple de ritmes ballables i amb el rock per bandera, tot i que no els agradin les etiquetes. Amb una lògica imperant, canten en anglès perquè escolten en anglès i toquen el que els agrada com els agrada.
El seu disc anterior, Dora Bay, els va portar a creuar l’Atlàntic i presentar la seva música al públic nord-americà i canadenc. Una experiència gratificant, més encara si un camina per allà on ho ha fet Dave Grohl. La gira d’Alter Egos comença a l’estat espanyol, però veurem on acaba. El nom de la banda vé de l’expressió anglesa «Dóna’m un cop de mà».
De tot això en parlem amb Miquel Allué, guitarra, veu principal i un dels compositors de la banda.
Entrevista a Pull My Strings
Lleida.com: Perquè Alter Egos?
Pull My Strings: Alter Egos significa “l’altre jo” i vam trobar que tenia molt sentit aplicat a les nostres vides. Constantment somiem com voldríem realment ser, no? També podria donar resposta a la situació actual de la banda, ja que no ens dediquem al cent per cent a la música. El nostre “Alter Ego” vindria a ser un súper heroi que vola de ciutat en ciutat per tocar. Ens agrada somiar.
LC: Musicalment parlant, en què es diferencia Alter Egos de Dora Bay i Lighthouse?
PMS: Crec que és un disc on hem diversificat molt però a l’hora s’hi pot trobar l’essència “Pull” dels discs anteriors. Hi ha temes que són més ballables, altres mes rock i altres més acústics, és el que escoltem cada dia. Crec que en el cas d’Alter Egos s’hi pot veure un abans i un després de la banda, sense deixar de ser qui som.
LC: El disc comença molt contundent i ballable i acaba amb temes més tranquils. Com ha anat la selecció de l’ordre?
PMS: No hem seguit cap ordre concret però sí que teníem clar quines volíem que fossin la primera “Second chances” i l’última “Kaleidoscope”. També teníem ganes de que “Alter Egos” fos el single. És un tema directe i que representa molt be el nostre so.
LC: L’any passat vau fer gira pels Estats Units. Poca gent ho ha aconseguit això. Com va anar?
PMS: Aquesta gira va representar una gran motivació per la banda, perquè vèiem que la nostra música podia creuar fronteres. Vam visitar Washington D.C, Nova York i després vam fer dos concerts al Canadian Music Week de Toronto. Es van mostrar molt interessats per la nostra música i procedència i hi vam fer bons amics.
LC: Alguna anècdota d’aquella experiència?
PMS: A Washington vam estar allotjats a casa d’un dels fundadors del grup FUGAZI, per aquella casa van passar-hi molt artistes reconeguts de l’escena Washington D.C dels 90, com per exemple el Dave Grohl (Nirvana, Foo fighters). Per nosaltres, veure material com taules de so velles, instruments mig trencats que havien estat tocats per tota aquesta tropa, és un somni fet realitat.
LC: La gira de presentació d’Alter Ego us portarà per tot l’estat espanyol. Us agradaria o teniu previst fer el mateix per altres països o continents?
PMS: De moment ens centrarem amb la gira espanyola, però ja estem planejant una sortida a principis d’estiu al nord d’Europa.
LC: Com porteu els festivals?
PMS: Ara per ara ens toca picar pedra i per això estem tocant a totes les sales que podem, d’aquesta manera ens coneixerà mes gent i les possibilitats per entrar als festivals s’ampliaran. També entenem que no som una banda que vengui tiquets, i en aquest sentit un festival tot això s’ho mira amb lupa, però esperem la nostra oportunitat per demostrar nosaltres també podem estar-hi.
LC: Us han comparat amb Two Door Cinema Club o We are Standard. Us agraden les comparacions o preferiu mantenir-vos al marge d’estils i etiquetes?
PMS: No tenim cap problema amb què ens comparin, però jo penso que etiquetar als Pull no és tan fàcil com sembla, jo crec que no sonem només a una cosa i si fos així creu-me que seria el primer en etiquetar-nos, però qui ens vulgui posar només una etiqueta és que no té ni idea del que fem.
LC: Un escenari on us agradaria tocar i un músic o banda amb la que us agradaria tocar?
PMS: L’escenari verd del FiB o com es digui ara, estaria be no? I a nivell personal m’agradaria molt compartir escenari amb els Nada Surf.
LC: Com que som un portal de Lleida, parlem de Lleida. Com veieu la música del nostre territori?
PMS: A Lleida cada vegada hi ha projectes més interessants, tot i que potser falta que els grups que es passen cinc anys fent versions comencessin a fer temes propis, llavors aniríem pel bon camí. Nosaltres lliguem el concepte art amb creativitat i per nosaltres la música és un art, un grup et pot agradar més o menys però si el que fan surt de l’ànima, és impagable.
LC: Creieu que es cuida prou la música a casa nostra?
PMS: Jo crec que si, almenys nosaltres ens sentim estimats.
LC: Som més de descobrir nous grups o ens agraden els estils més comercials?
PMS: Em sap greu, però diria que és la segona part. Però crec que no ens hem de capficar tant en canviar-ho, si un és feliç escoltant la cançó de l’estiu jo ho seré escoltant els Beatles i no ens molestarem, el que no trobi aquí ho trobaré en un altre lloc.
Sorteig
Ep! Tenim el nou disc dels Pull My Strings, Alter Egos, en primícia! Si el voleu guanyar només haureu de clicar a “Compartir” a la publicació de Facebook que veureu a sota. Entre tots els que ho feu de forma pública entrareu al sorteig. El dilluns 23 de març a les 18:00 donarem el nom del guanyador/a a través del portal i de les nostres xarxes socials. També podreu veure el sorteig a l’espai Sortejos i concursos.
Sort!
Ah, us l’enviarem a casa, no patiu!
Per compartir de forma públicament haureu de seleccionar la opció “Público” abans de compartir el contingut.
