Unes 400 persones van participar ahir a la tarda a la plaça Paeria en la concentració d’homenatge al professor lleidatà Abel Martínez, que el passat 20 d’abril va perdre la vida en mans d’un alumne a Barcelona. L’acte va estar marcat per l’emoció, però també per la reivindicació. «Que la mort d’Abel no caigui en l’oblit»; «estem indignats, tristos, ens sentim impotents davant d’aquesta barbaritat»; «els docents ens sentim sols».
Aquests són alguns dels passatges del parlament d’Hugo Alarcón, professor de Secundària d’Agramunt que va intervenir en representació del col·lectiu docent de Lleida, i que també va demanar mesures per evitar que hi pugui haver més casos com aquest. Tot seguit, van prendre la paraula un professor del Manuel de Montsuar que havia sigut company seu, que va afirmar que el record d’Abel «és un exemple», i una professora de l’institut Joan Fuster de Barcelona, on es va registrar el tràgic succés, que va destacar com de bon company era. A més d’ella, diversos representants de la comunitat educativa d’aquest centre barceloní van acudir a l’homenatge. Després dels parlaments, va tenir lloc un minut de silenci. Tant durant aquest com en els discursos previs l’emoció va embargar alguns assistents, que no van poder contenir les llàgrimes.
Així mateix, molts van dipositar espelmes i missatges de record davant de la façana del palau de la Paeria. «Que la teua llum ens guiï en el camí»; «Educar és formar persones lliures i responsables. L’Abel era un educador», són dos exemples d’aquests. Aquest homenatge va arribar hores després que el jutge de Barcelona que instruïa el cas en decretés l’arxivament al ser l’homicida menor de 14 anys, per la qual cosa és inimputable (vegeu el desglossament). Precisament, docents participants en la concentració van apuntar que potser seria bo estudiar si és convenient rebaixar l’edat que eximeix de responsabilitat penal.
