Els rais van tornar a solcar ahir les aigües del Segre com ho feien a començaments del segle passat per transportar fusta des de les muntanyes fins al mar. Ho van fer a Coll de Nargó amb motiu de la celebració de la XXVII Baixada dels Raiers, una festa que representa tot un homenatge a aquest antic ofici perdut. Àlex Ferré, president de l’Associació dels Raiers de la Ribera del Segre, va explicar ahir que en la baixada van participar 20 raiers i que l’activitat va atreure mig miler de visitants. "Aquest any hem tingut molts problemes, no havíem vist mai tan poca aigua", va explicar. L’escàs corrent i el poc cabal del riu no van impedir la celebració de la festa però sí que van obligar a escurçar el recorregut, que va ser de 500 metres, quan l’any passat va ser de 2 quilòmetres. Els dos rais que van baixar pel Segre, segons va explicar Ferré, estaven formats per tres trams de deu bigues de fusta cada un, amb un pes total de cada rai d’una tona. D’aquí la importància del cabal i el corrent. "Si no ha plogut i hi ha pedres, és fàcil quedar-se enganxat", va afegir. L’escassa longitud del recorregut va fer que els espectadors poguessin admirar tota la baixada des de primera línia a la zona de Clops de Fígols.
La festa d’ahir a Coll de Nargó no va acabar amb la baixada dels raiers del matí. Després del tradicional dinar popular, l’església romànica de Sant Climent va acollir la projecció del documental Madera mojada, que recull el testimoni d’aquest ofici perdut, i posteriorment es va fer una ofrena a la Font de la Dona dels Raiers, en honor a totes les dones que es quedaven soles durant mesos al capdavant de la família i a càrrec de la casa, el camp i el bestiar. La festa es va acabar al ritme de la música de les cançons del poemari d’El Cançoner del Rai, musicades pel grup Darrer Tram.