La sala petita del soterrani de l’Audiència de Lleida va viure ahir una insòlita masterclass d’arquitectura. Se celebrava un judici en què un lleidatà reclamava 13 milions d’euros a tres arquitectes per suposat plagi en el projecte de les dos grans torres de pisos al costat de la Llotja, que es va frustrar per la crisi.
El reclamant entén que la seua principal característica era que les dos façanes vidrades no arribaven a terra, la qual cosa els donava un efecte flotant. Això, segons la seua opinió, és un plagi d’un disseny seu que va registrar l’any 1973. Discutir sobre si va ser o no plagi va portar ahir a la sala de vistes del jutjat mercantil de Lleida diversos arquitectes que van declarar a com pèrits i van fer un ràpid repàs d’alguns dels grans trets de l’arquitectura del segle XX. També ho van fer, i de quina manera, dos dels arquitectes que van firmar el projecte Indíbil i Mandoni, guanyador del concurs d’idees convocat per la Paeria per aixecar els dos edificis de 22 i 14 plantes amb 204 pisos (120 i 84 respectivament) al costat de la Llotja. Es tracta dels prestigiosos professionals lleidatans Ramon Maria Puig i Ramon Sanabria (el tercer signant del projecte, el pamplonès José Mangano, no va ser ahir al judici perquè es trobava als Estats Units). Particularment apassionat va estar Ramon Sanabria, autor a Lleida de l’Auditori Enric Granados, l’Escola Oficial d’Idiomes i la residència del campus de Cappont. Va explicar que des de Le Corbusier l’arquitectura moderna tendeix a deixar lliure la planta baixa per respondre a una necessitat de neteja a Europa després de patir l’horror de la Primera Guerra Mundial. Per aquesta raó, va explicar Sanabria, l’originalitat del projecte guanyador de les torres no era l’efecte flotant, sinó el diàleg que s’establia entre dos gratacels i un grataterra (la Llotja). Menys loquaç va ser el reclamant, que va pujar amb prou feines a l’estrada per problemes de mobilitat i va explicar que ell no era arquitecte, sinó “creador”.
Quan va acabar, Ramon Maria Puig el va ajudar delicadament a baixar. Francesc Sapena, lletrat de Puig i Sanabria, va destacar que el reclamant no és arquitecte. “La catedral de Burgos tampoc el va tenir”, va dir un pèrit.
