L’alcalde de Lleida, Àngel Ros, va descartar ahir portar al ple municipal el canvi de nom de vuit carrers de la ciutat per la seua presumpta vinculació al franquisme, com reclamen ERC, la Crida i el Comú, i un manifest amb suport d’una vintena d’entitats. "És competència de l’alcalde i considero que no toca al ple ordenar un canvi de vuit noms de carrers", va afirmar i va insistir a reivindicar la tasca del primer ajuntament democràtic per depurar el 1979 els noms conflictius. Amb tot, va remarcar que "no negaré exercicis de participació ciutadana, que no tenen per què ser ni referèndums ni consultes, dins del reglament municipal". "Està obert i poden fer-se propostes", va afirmar Ros, després del tradicional dinar de Nadal amb la premsa. El PSC va plantejar a la comissió de carrers del dia 2 la possibilitat d’una consulta ciutadana sobre aquesta qüestió, però Ros tampoc preveu impulsar-la.
L’alcalde va dir que aquesta qüestió "era una prioritat el 1979, no el 2017", i va considerar que el manifest Per una Lleida lliure de franquisme, presentat divendres passat, resulta un "exercici de demagògia", per als que, com ell, van militar en el PSUC durant el franquisme i s’arriscaven per això a ser empresonats. "El 1979, amb una corporació rica en plantejaments democràtics, la ciutat va canviar els noms de 40 carrers vinculats a un règim dictatorial. No aporta a la convivència una política que ignora el que es va fer llavors", va declarar. A més, va recordar que tres dels noms qüestionats els van aprovar ajuntaments democràtics.
