L’incendi que l’agost del 1986 va calcinar més de 3.000 hectàrees de bosc a Montserrat va ser el punt de partida de les tasques de prevenció d’incendis a Catalunya. Es va crear així el Cos d’Agents Rurals i, amb ell, una infinitat de tasques preventives. Tasques que duren tot l’any, encara que el cert és que la major part dels esforços es concentren a l’estiu, quan els incendis són la prioritat i, en funció del risc, tots els efectius de la província (125) poden estar-hi dedicats en exclusiva.
Hem seguit una patrulla de Rurals en una jornada de treball. Des de l’inici de la ruta, els seus ulls no es desenganxen del paisatge a la recerca de qualsevol activitat que, per innocent que sembli, pugui desembocar en un desastre natural.
«Un incendi pot ser delicte i comportar una pena de presó», comenta Eladi, un dels dos agents de la patrulla. Per això estan al peu del canó. Així, pocs minuts després d’iniciar el trajecte, una màquina que treballa al voral d’una carretera és la primera de les activitats a controlar. I és que la vigilància d’infraestructures és un dels pilars de la prevenció, de manera que s’ha d’observar que els marges estiguin nets i segats perquè no es converteixin en combustible, per exemple, per una burilla llançada des d’un cotxe.
No els passen per alt les línies elèctriques que sovint travessen el paisatge i que són la causa que provoca més incendis a Ponent després de les cremes agrícoles. «Comprovem que no hi hagi vegetació als voltants de la línia o que no hi hagi peces en mal estat», explica Montse, l’altra agent de la patrulla.
També visiten abocadors il·legals, on qualsevol rebuig pot encendre la metxa, i vigilen àrees recreatives per tal de comprovar que les barbacoes o els càmping gas s’encenen amb una total seguretat.
I també patrullen en consonància amb la maquinària agrícola en el marc de la Campanya de la sega que, des de finals de juny fins a finals de juliol, busca evitar focs d’origen agrícola. Tot plegat perquè no puguin saltar espurnes.